Sociolingüistica

Sociolingstica (2n batxillerat) La sociolingstica s una disciplina social que posa en relaci les llenges amb les societats on sinsereixen. A partir de la coneixena de la histria i la geografia dun determinat lloc, intenta organitzar i explicar la convivncia de les diferents llenges que puguen haver-hi. Normes i mbits ds mbit ds Lmbit ds s cadascuna de les situacions que dna lloc a fer servir unao altra varietat lingstica. Sn els espais, on sutilitzen de manera adequada els diferents registres i els llenguatges especialitzats. Conixer una llengua no vol dir saber fer unes bones anlisis gramaticals sin utilitzar-la, parlar-la i escriure-la. Una llengua en situaci de normalitat ser aquella que els seus parlants puguen utilitzar-la en tots els mbits ds. Quan en una societat hi haconcurrncia de llenges, si una daquestes o es utilitzada en determinats mbits, no desenvolupar els registres corresponents. Aquesta concurrncia desigual de llenges deriva en una llengua utilitzada en tots els mbits ds (formals i no formals) i laltra queda foradament reduda als mbits informals i, per tant, no desenvolupa tots els registres i en va perdent progressivament ms. Actituds i normes ds De lesactituds dels parlants respecte de la utilitzaci de la llengua sen deriven unes normes ds (no necessriament escrites) i unes formes de comportament (que es manifesten amb actuacions concretes ds lingstic). Aquestes actituds venen determinades per situacions socials i una predisposici a favor duna llengua en un lloc determinat pot contrastar amb el rebuig daquesta mateixa llengua en una altra situaci.Prejudicis lingstics Un prejudici lingstic s un cas particular de prejudici social que pren al forma de judici de valor ems respecte duna llengua o respecte dels parlants duna llengua. Poden aparixer entre llenges distintes, fent referncia a les caracterstiques duna llengua respecte de les altres. Nhi podem trobar els segents Llenges fcils i llenges difcils Llenges suaus i llenges aspres Lesllenges ms importants sn les ms parlades Llenges de cultura i llenges primitives Llenges tils i llenges intils Llenges superiors i llenges inferiors per la seua literatura Tamb poden apareixer entre les varietats duna mateixa llengua. Aquests altres tipus de prejudicis fan referncia a la visi que alguns parlants tenen de la diversitat interna de la seua llengua. Denigraci de les formes no-estndardEnaltiment de la varietat dialectal triada com a base de lestndard enfront de la resta de varietats territorials Menyspreu de les varietas alienes Menspreu de lestndard Lautoodi Un cas extrem s lautoodi, ents com lactitud dalguns individus que busquen amagar les seues prpies caracterstiques (les del grup al qual pertanyen) perqu no sadeqen als estereotips hegemnics en la societat. Aquests individusel que cerquen s identificar-se amb el que perceben que s el grup dominant. En el terreny lingstic, es donen, entre els individus qeu pateixen autoodi, actituds de fort rebuig envers la llengua original del seu grup. Quan una comunitat lingstica s objecte de discriminaci, alguns dels seus membres reben fortes pressions per adoptar lidioma dominant i abandonar el propi. Per part del grupminoritzat, per, tamb se sol donar una reacci. En qualsevol collectiu social marginat hi ha animadversi contra aquells membres que intentne assimilar-se als sectors dominants. De tota manera, el pas des de lidioma que hom jutja inferior cap a lidioma dominant no s noms una manera de trencar amb el grup cultural dorigen, sin que sovint va lligat a unaintolerncia molt aciva respecte dels qui continuen usantaquell idioma. Lleges en contacte Comunitat lingstica Entenem per comunitat lingstica un collectiu de persones que comparteixen una llengua com a llengua prpia, comuna i habitual que funciona com a mitj de comunicaci natural i de cohesi cultural entre els seus membres, al marge que aquesta mateixa gent puga formar part daltres grups socials o territorials. Com que no hi ha criteris objectius ni...