Socop

AMPLIACIÓ SOBRE LA POSTURA CORPORAL

Un individu pot ser molt savi en un tema i pot ser un pèssim expositor. S’ha d’estar pendent en tot moment dels missatges que es reben del grup, els quals ens brinden la informació sobre el grau en què s’està realitzant la comunicació.
Hem de tenir en compte que del 100% del temps que s’utilitza comunicant-se, el 70% d’aquest, s’utilitza de forma verbal;mentre que tot el 100% s’utilitza comunicant-se de forma no verbal. El que més importa en la comunicació és com em comunico.
Un dels temes de la comunicació no verbal com seria la postura trobo que és molt important per a un docent; ja que està exposat al davant de tota una classe, i el que ha de fer es mostrar abans de començar a comunicar, una bona posició en front al grup.
La postura d’unindividu ens pot indicar moltes coses. En primer lloc, si veiem dues persones que tenen una postura molt similar o bastant igual, podem deduir que tenen un punt de vista semblant o són amics. Aquestes s’anomenen postures congruents.
Quan dues persones es veuen obligades a estar juntes i no es coneixen o no tenen bona relació (al tren, al metro, al cinema...) tendeixen a asseure’s tan separats compoden i desplegant, inconscientment, peus i braços com fent de barreres. En aquest cas utilitzen el propi cos per posar límits.
Cada individu té una forma pròpia d’asseure’s, caminar, estar dret, etc. Moltes vegades aquestes postures pròpies ens mostren clarament quin és el seu caràcter. Tot i que això no voldrà dir que sigui cert, ja que com sempre s’ha dit, les aparences enganyen.
La postura delcos mostra, també, si una persona està alta de moral o, pel contrari, està deprimida. Si veiem un home caminant dret, amb l’esquena recta i les espatlles aixecades podem deduir que porta una bona vida. En canvi, si veiem un home que no camina gaire recte, amb l’esquena aparentment torta i les espatlles decaigudes, podem pensar que està deprimit. Encara que, a vegades, encara que desaparegui ladepressió interna, la postura segueix essent la mateixa, ja que els ossos, músculs i tot el que ens ajuda a moure’ns s’ha configurat d’aquella manera.
La societat també ens ensenya quines posicions hem de mantenir en determinats moments. Per exemple, un alumne ben educat socialment no posarà els peus sobre la taula mentre el professor està explicant, i un individu amb una mínima educació no es posaràdret al teatre en plena funció, privant, d’aquesta manera, que la gent de darrere seu vegi l’obra. Si en aquests casos la persona que està al teatre per exemple no es mou durant una estona i es queda de peu tapant a la resta, el fet de quedar-se així demostra que és una persona amb poca educació.
La posició d’un individu també pot indicar si aquest té o no una bona relació amb la persona amb laqual està. Si l’individu s’inclina cap endavant, amb l’esquena una mica encorbada i relaxat, podem pensar que simpatitza amb la persona que té al costat. Si, pel contrari, es tira enrere en el seient, és probable que la persona amb la qual està li desagradi.
Existeixen aproximadament mil postures còmodes. Cada societat n’adopta les que vol limitadament. Per això algunes societats considerenincorrectes o de mala educació les postures que una altra societat considera completament normals.


SISTEMA D’OBSERVACIÓ PER A LA OPTIMITZACIÓ
DE LA COMUNICACIÓ PARAVERBAL DEL DOCENT

Els processos d’ensenyament i aprenentatge són, per sobre de tot, processos comunicatius.
- Competència comunicativa del docent.
- Qualitat interactiva pel discent.
Si les matèries d’ensenyament tenenl’epicentre en els continguts, les competències el tenen en els procediments.
La competència en comunicació abasta els dos grans protagonistes de les situacions educatives: els docents i els discents.
La intervenció del docent és paraverbal; entre el gest i la paraula s’ha de comunicar.
No verbal = paraverbal: cinèsica (gestos), proxèmica (entorn), cronèmica (temps), parallenguatge (emissions...