socorro de los pobres

El socorro de los pobres
Juan Luís Vives


























Laura Solé
Albert Galván
Mariona Amat
Marta Sabater
Alba Lozano
Meritxell Bravo
Grup 1- Treball i Educació Social

Treball d’Història Social
Professor: Jordi Sabater
INDEX:
1. Introducció 2
2. Anàlisi de text 3
3. Conclusions  
1. Introducció
En el present comentari es farà referènciaa la pobresa de l’ Edat Mitjana. S’ha realitzat a partir de la lectura i posterior anàlisi del llibre ‘’ El socorro de los pobres’’ de Juan Luis Vives.
L’autor va néixer al 1492 en una família important del nucli jueu de comerciants i religiosos de València, però van haver de convertir-se al cristianisme per conservar les propietats i la vida. Als quinze anys Vives decideix estudiar a laUniversitat de València, on més tard és va doctorar. Desprès de finalitzar els seus estudis, és va traslladar a Bèlgica, on va realitzar l’obra ‘’ El socorro de los pobres’’, en la que feia un anàlisi de la organització d’ajuda als pobres i proposava maneres de com s’havia de fer. Pretenia amb aquesta obra conscienciar a la població del problema social existent i trobar alguna solució al respecte.
Pertant, es considerava a Vives el precursor de la organització de serveis socials a Europa i de la intervenció de l’Estat en l’ajuda als necessitats. En la seva obra veiem tot tipus d’actituds representades: la crítica de l’autoritat, la preocupació per l’home, la tornada del pensament clàssic, l’atenció a la observació i experiència, la curiositat per a les novetats, la importància de la feina idel esperit productiu,...
Vives és un pensador profundament religiós, en tots els seus textos fa referència a aquest fet, com també a Déu, la mort, les malalties, etc. És també una de les figures més representatives del moviment humanista del renaixement.
Com ja hem dit aquest llibre tracta sobre la pobresa en l’Edat Mitjana, per això abans de començar seria interessant destacar com el diccionarigeneral de la llengua catalana (Pompeu Fabra) defineix actualment pobresa: mancança o escassetat d’allò necessari per viure.
A continuació, veurem a Vives analitzant la evolució de la societat i de quina manera ho fa. En definitiva, veurem com funcionava aquell període històric, i podrem apreciar els canvis o igualtats en comparació amb la societat actual.

 
2. Anàlisi de text

Podríemdividir la concepció de Vives sobre la pobresa en dues visions contraposades. D’una banda, té una visió de caràcter religiós que arrossega encara de l’Edat Mitjana, cosa que fa que vegi als pobres com una manera d’apropar-se a Déu. D’altra banda, tenim una visió de caràcter humanista. L’autor considera que la pobresa podria evitar-se amb diverses mesures preventives: ¨¡Cuanto menos necesaria seria lapenalidad , si la previsión hubiera sido otra! Los viejos romanos proveian i miraban por sus ciudadanos de tal suerte, que ninguno tenia necesidad de mendigar¨ (Juan Luís Vives, Editorial Marsiega,1985). L’autor, estableix una divisió pròpia dels diferents col•lectius que trobem dintre de la pobresa: els pobres que ho són per necessitat, els que no gaudeixen de recursos (com per exemplediscapacitats, vídues, malalts,...) i els pobres ociosos que cauen en vicis, persones que s’aprofiten de la caritats. Vives, cita que la pobresa no és quelcom únicament econòmic, sinó que ho podem lligar a la manca de valors morals i justícia. A més, l’autor opina que els rics ho són ja que s’aprofiten dels pobres, els quals ostentaven la riquesa anterior. Per tant, considera que els rics necessiten delsmés desfavorits per viure amb aquest nivell .
Vives opina clarament que la pobresa és un problema social ja que la va degradant i la cultura, la religió i la educació van en decadència. Per tant, la pobresa és una font de problemes, la qual si no es regula, fa impossible la convivència.

D’altra banda, fent referència a l’acció social, Vives considera la caritat i l’assistència social com a...