Sofisme

Sofisme:
Els Sofistes deien ser experts en la nova educació del “nou model de ciutadà”. Aquesta nova educació, paideia, es una extensió de l'antiga areté que passa de la noblesa a tots elsciutadans. Fins aleshores l'educació del ciutadans estava basada en els mites transmesos per poesies o per l'estil oracular. Ara s'inicia un tipus de formació cultural amb característiquessimilars a la il·lustració: formació al servici del ciutadà comú, amb la qual s'ensenya a pensar, a argumentar, a discutir...
Té com a objectiu preferent ensenyar la virtud.
La vida democràticaque dona el dret a la paraula a tot ciutadà, la isagoria, requerís formar-se en la retòrica i la dialèctica, l'art del saber parlar i de la persuasió, especialitat en els Sofistes.
Canvien lanoció de physis que manegen. Després de la experiència de la fundació de colònies i el contacte amb cultures diverses els havia dut a la certesa de que res era sagrat i immutable en les lleis,qüestionant-se el fundament de les mateixes i l'ordre polític i moral de la polis. Consideraven que les lleis, nomos, no necessàriament estaven d'acord amb les normes de la naturalesa.
Aquestaoposició conceptual duta a cap pels sofistes, entre l'ordre natural i necessari de la physis i l'ordre social i convencional del nomos, exigeix la racionalització dels aspectes socials i moralsde la vida humana.
L'abandonament de la physis entesa com a totalitat, els du també a moure's entre el món de les coses individuals i múltiples: ja no es pregunten per el ser de la totalitat,sinó, per el ser de les coses. Com el que els interessa és el món del nomos o ethos, el tipus de coses per les que se pregunten seran algunes com la justícia, la virtut, la felicitat etc.Aleshores al abandonar la noció de la veritat i considerar que res existeix per darrere dels fenòmens, sinó que són com apareixen, aquest abandó els conduirà a un relativisme i un escepticisme.