Stuart Mill

mantenir aquesta afirmació com una de veritablement correcta, ja que només es probable.
Quan Hume diu que ―més enllà d‘aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció
constant, res més no pot descobrir en aquesta causa‖, vol dir que no podem anar més enllà de les
nostres impressions de causa.
Però el fet de negar la predicció d‘un futur, perquè no tenim impressió sobre aquest,significarà
negar la ciència, ja que predir és una de les tasques principals de la ciència. Llavors, tots els models
de ciència, com ara Newton, queden descartats, portant-nos a un escepticisme moderat: no podem
tenir certesa en les coses, només en les nostres impressions. Per tant, no coneixem les coses per si
mateixes. La idea de món, Déu i el jo, queden descartades, cosa que el durà a feruna obra crítica
de Newton, ja que aquest, tot i ser model de ciència, afirmava que Déu era qui controla el
moviment dels cossos.
Aquest escepticisme ens lliura del dogmatisme i de les supersticions. Pel que fa a la seva ètica,
Hume afirma que l‘humà està dividit en dues parts: la raó, que ens indica quan una acció es
beneficiosa o no, i el sentiment. A l‘hora d‘actuar, les persones no es guiemper la raó, sinó pel
sentiment.

Stuart Mill
1. "10. Admeto plenament que el mal que una persona es causa a si mateixa, pot

afectar greument, adés per les seves simpaties, adés pels seus interessos, els que s’hi
relacionen i, en un grau menor, la societat en el seu conjunt. Quan per una conducta
d’aquesta mena una persona es veu arrossegada a violar una obligació clara i
adjudicableenvers una altra persona o persones, aquest cas ja no cau dins l’àmbit de la
moralitat privada, i llavors esdevé susceptible de desaprovació moral en el sentit
apropiat del terme. Si, posem per cas, un home, per intemperància o extravagància,
deixa de pagar els seus deutes o bé, havent assumit la responsabilitat moral d’una
família, per la mateixa causa deixa de ser capaç d’educar o mantenir elsseus fills,
mereix una justa reprovació i pot ser castigat, però si ho és serà a causa de la infracció
del seu deure envers la seva família o els seus creditors, no pas per la seva
extravagància"
John Stuart Mill. ―Sobre la llibertat‖. Cap. IV
Qüestionari
1. Expliqueu breument la idea principal del text. (2 punts).
2. Expliqueu breument el significat d’algunes expressions del text. (1punt):
- ―moralitat privada‖:
- ―desaprovació moral‖.
3. Quines raons té John Stuart Mill per diferenciar la moralitat privada de la moralitat
social? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de J. S. Mill que
siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text). (3 punts).
4. Compareu la concepció milleana de llibertat amb una altra concepció de llibertatd’algun altre autor (2 punts).
5. Creieu que actualment té vigència l’individualisme de Mill? Argumenteu la resposta
tant si és afirmativa com si és negativa (2 punts)

1. El mal que ens autoinfligim també pot afectar els altres. En aquest cas, aquesta acció ultrapassa
l‘àmbit privat i, llavors, la societat o l‘Estat ha d‘intervenir.

2. ―moralitat privada‖: comportament que només afecta al‘esfera particular o individual; espai
lliure de la ingerència pública.
―desaprovació moral‖: reprovació o crítica pública (sigui dels poders o majories socials) a un
comportament individual donat.

3. John Stuart Mill separa amb claredat l‘esfera on la col•lectivitat pot intervenir i l‘àmbit privat, on
ningú no podria fer ús de la coacció social, ja sigui institucional o espontàniament. JSM volassegurar així un espai propi perquè l‘individu pugui autodesenvolupar-se, en el ben entès que
aquest ús de la llibertat personal no suposa un perjudici per als altres.
Segons JSM, aquest espai (la llibertat individual) és una de les característiques més genuïnes o
pròpies de les societats civilitzades modernes: és el seu signe de distinció. No hi ha progrés social,
pròpiament dit, si no...