stuart

Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2009-2010
Història de la filosofia



Opció A

Ara bé, és palpable que de fet la gent desitja coses que, en el llenguatge corrent, són decididament diferents de la felicitat. Platejament de la idea principal Desitja, per exemple, la virtut i l’absència de vici, realment no menys que el plaer i l’absència de dolor. El desig de virtut no és tanuniversal, però és un fet tan autèntic com el desig de felicitat. D’aquí ve que els que s’oposen al criteri utilitarista considerin que tenen dret a inferir que hi ha altres fins de l’acció humana, a més de la felicitat, i que la felicitat no és el criteri d’aprovació i desaprovació. Es qüestiona que la felicitat sigui l’únic fi de l’acció humana.

Però nega la doctrina utilitarista que la gent desitgila virtut, o manté que la virtut no és una cosa que calgui desitjar? Ben bé al contrari. Sosté no solament que cal desitjar la virtut, sinó que cal desitjar-la desinteressadament, per si mateixa. Desitjar la virtut és també un objectiu de l’ètica utilitarista.

[…] Aquesta opinió no s’aparta de cap manera del principi de la Felicitat.

John Stuart MILL. L’utilitarisme, IV



1. Expliqueubreument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

El text està englobat en la reflexió sobre l’origen i l’abast de l’ètica utilitarista.

A la idea principal s’arriba a partir d’un plantejament inicial en el què es fa referència a la crítica que alguns pensadors fan a que la finalitat de l’acció humana sigui només lafelicitat. Es contraposa el desig de virtut al desig de felicitat amb l’objecte d’invalidar la universalitat de l’ètica utilitarista, donant a entendre que el plaer no és el que sempre busca l’ésser humà.

El text acaba defensant que el desig de virtut no s’aparta del principi de felicitat, en el sentit que les morals que persegueixen la virtut i, fin i tot, també les ètiques rigoristes com lakantiana, es poden considerar també en el marc de l’utilitarisme.

2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots o expressions següents: [1 punt]

a) «felicitat»: finalitat de l’acció humana, objectiu de la moralitat utilitarista, a la qual s’arriba a través del plaer (hedonisme)

b) «desitjar-la per si mateixa»: allò que no esdesitja com a mitjà sinó com a fi en si mateix, com la virtut o la felicitat en el text.
3. Expliqueu per què Mill afirma que el fet que es desitgi la virtut per si mateixa no comporta cap problema per a la doctrina utilitarista. (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Una de lesdificultats a la qual s’ha d’enfrontar l’ètica utilitarista és la crítica dels seus detractors, que li volen treure el valor universalista defensat pels seus seguidors. Introducció de caire general, però que dóna sentit a tot el que s’haurà d’explicar.

L’ètica utilitarista és una moral que reuneix les característiques.... explicar les característiques de la ètica utilitarista.

Explicar que elsdefensors de l’utilitarisme entenen l’acció humana com una cerca del plaer constant (hedonisme) com a mitjà per aconseguir la felicitat, fi últim que persegueix l’ésser humà.

Molts pensadors de la història de la filosofia han criticat aquesta pretensió d’universalisme de l’acció humana reduïda a l’hedonisme. En el text es parla de les morals fonamentades en la cerca de la virtut, com acontraexemple.

Es pot parlar de les morals rigoristes, que encara són més extremes, i que semblen tot el contrari del que defensa l’utilitarisme.

La frase del text deixa clar que aquestes crítiques no suposen cap problema per a l’ètica utilitarista, ja que cercar la virtut o, fins i tot el rigorisme moral, és perseguit per l’ésser humà perquè li produeix una satisfacció i, en definitiva, un...