tdah y familia


TREBALL INDIVIDUAL
Intervenció amb la família amb els nens de TDAH


1. Introducció
Dins del TDAH (ja predomini la inatenció o la hiperactivitat/impulsivitat) es requereix una intervenció multidisciplinar i multicontextual, amb la qual cosa s’ha de revisar els diferents entorns on el nen es desenvolupa i les persones amb les que s’hi relaciona. Per tant, un aspecte molt important és elde la família i l’entorn que aquesta pot crear a casa. Els pares poden constituir un important model per als seus fills i poden generalitzar algunes conductes no només a casa, sinó en altres àrees i contextos (Valett, 1981). Així doncs, sent aquest un tema prou important i interessant, és el que s’exposarà durant aquest treball.
2. La relació entre els pares i els fills
La dinàmica de la relacióque s’estableix entre pares i els fills amb TDAH s’ha de veure des de una perspectiva sistèmica, és a dir, com un conjunt de persones que s’influencien mútuament en les seves conductes. Per tant, no es pot analitzar només una sola part o persona de la família de forma individual: s’ha d’adoptar una visió més globalitzada i incloent tots els factors. En aquest cas, s’haurà de tenir en compte nonomés la forma en què els pares condicionen les conductes dels fills, sinó també la manera en què els fills modelen el comportament dels seus pares. Això és important, ja que a l’hora de tractar amb els pares per donar-lis pautes a seguir per tractar amb els nens s’ha de tenir en compte en quina manera i en quina mesura els hi està afectant la situació als pares.
3. Recomanacions prèvies
Controlarles pròpies emocions
Per tal de poder tractar amb el nen i influir-li tranquil·litat, abans han de ser els pares mateixos els que estiguin tranquils i relaxats. És fàcil que, com hem comentat abans, les conductes del fill portin a una sèrie d’emocions negatives, entre elles el cansanci i els sentiments de fracàs; però això s’ha de controlar en la mesura del possible, ja que són obstacles per apoder proporcionar les pautes de forma correcte. Una forma de fer-ho és la de mantenir una perspectiva de discapacitat (Barkley, 1999): recordar-se a sí mateix que el problema tracta d’una alteració de la conducta.


Comprensió del TDAH
Per actuar de forma correcta amb el nen, s’ha de recordar que s’està tractant amb un trastorn de inatenció o hiperactivitat, i s’ha de saber què implica: quinssón els comportaments que es solen donar en aquest trastorn i quines són les causes. La intervenció per part dels pares, segons Giusti (2000), requereix “ un cambio en las expectativas, creencias y atribuciones firmemente establecidas con relación a los comportamientos del niño” (pág. 134).
Trobar col·laboració amb altres adults
És important entendre’s amb diferents adults que puguin aportar ajudasobre el tema; Valett (1981) estableix les diferents parts d’on rebre aquesta ajuda o suport.
Un dels pilars principals és la comunicació entre els pares o les persones que solen cuidar al nen la major part del temps, no només per comentar les observacions que fan del nen, sinó també per compartir les frustracions o sentiments entre sí. S’ha de dedicar temps necessari a aquesta comunicació perpoder arribar a acords sobre la mútua responsabilitat i per a que les actuacions sobre el nen siguin coherents i no divergeixen entre un i l’altre.
També s’ha de parlar amb el professor el més aviat possible i de forma regular, per a mantenir-se informats mútuament de com evoluciona el nen i dels canvis que hi ha en l’entorn escolar. A més, les amistats dels pares poden constituir una bona fontde suport, i poden aportar diferents punts de vista; de la mateixa manera que un programa d’educació o grup de discussió. Altres persones amb les que els pares haurien de mantenir conversacions sobre el nen son els professionals, que poden col·laborar. Aquests professionals especialitzats serien psicòlegs, metges o professors terapèutics.
4. Intervenció i pautes de conducta
Estil de vida a...