Teisme i Racionalisme

Teísme
En termes generals el teisme significa la creença en el Déu vivent , que intervé en el curs del món i en la vida humana . En aquest sentit ampli , es donen trets teistes en la majoria de lesreligions; en les politeistes i en les religions monoteistes sobretot , per relació a les quals el teisme adquireix el seu significat específic.


I. Sentit i abast del teisme

El concepte deteisme es va elaborant en l'època moderna com a conseqüència d'haver de pensar de nou la idea de Déu en contrast amb dos fenòmens històrics : d'una banda , el desenvolupament de les ciències de lanaturalesa , que semblen no deixar lloc per a Déu , almenys concebut a la manera tradicional , per altra banda, la presència d'altres concepcions , com el panteisme i el deisme , que intentavenprecisament donar resposta al repte que suposava aquesta nova visió del món , regit per lleis necessàries . No obstant això , el contingut del teisme es configura i es consolida al llarg del pensament medieval. Aquest terme designa tota concepció filosòfica que admet l'existència d'un absolut personal I transcendent ( Déu).

La cristiandat filosòfica medieval ha elaborat dos itineraris fonamentals per ala « teologia racional" o " natural" El primer arriba a l'afirmació de l'absolut transcendent a partir de l'experiència del cosmos com un tot limitat , relacionat amb l'infinit. El Monologion de santAnselm (s.XI) i les 5 vies de sant Tomàs d'Aquino (s.XIII) són dos exemples d'aquest itinerari. El segon, pren en consideració la presència de la idea de l'absolut ( allò de la qual cosa no es potconcebre res de major ) en la ment humana i d'ella treu intuïtivament l'existència de Déu . Es tracta de l'anomenat argument ontològic , elaborat per sant Anselm en la seva Proslogion.

Racionalisme iIrracionalisme
El teísme choca amb dos corrents filosòfics que adquireixen una gran importància i que són contraris entre sí, en racionalisme i l'irracionalisme, que tot i aixó no es mostren...