Tema Sobre El Modernismo

* Modernisme
(…) Aleshores sí que la Mila els clogué ben de pressa, enlluernada altre cop per un sobtat i llampegant miroteig d’espill. Què era aquella ratlla de llum, llarga i feridora, quemigpartia travesserament el cel i la terra? El pastor ho digué amb una paraula sola, amb una paraula màgica:
* La mar!
La Mila va tombar-se com fiblada.
¿Qué allò era la mar, el quelcom imponderablede què havia sentit parlar tantes vegades?
Parpallejà repetidament, fent una gran neteja de ses còrnies; després tornà a mirar, esbatanats els parpres, fixes les ninetes, resistint heroicament elguspirejant pampallugueig encegador.
La mar! La cosa mai vista! … La mar gran dels peixos, dels naufragis, de les serenes, de les grote virolades, de les petxines, i llerons! … - I per sa memòriapassaren com una exhalació els exvots de la capella, les narracions del pastor, les dites i les recontes d’abans d’anar a la muntanya, tot lo que li havia parlat d’aquella mar tan retreta i exalçada pelshomes… Una alenada de desil·lusió l’enfredorí de cap a peus. (…)

(…) La Mila, paumada, començà d’entrellucar el misteri. Vols-te jugar que aquella dona parlaria de diners?
* Reina! –s’exclamàaleshores-. ¿Qué potser vos penseu que els pastor ens ha deixat alguna cosa?
- Ja ho sé, que no n’ha fet, de testament! Però deixat o … o … tot és u! Encara s’hi estalvia el tant del govern!
LaMila se sentí agraviada.
- Ni deixat ni de cap manera ens en ha pervingut re, del pastor! Vós dieu que era seu lo que tenia: sabeu més que nosaltres: nosaltres encara no ho sabíem, que tingués res!Fou tan enter, tan vibrant l’accent de la Mila i tan ferma sa mirada, que la Marieta, una mica confosa, baixà els ulls. Mes sa veu insistí, obeint a la idea invariable:
* Doncs, no sé … El casés que an ell res se li ha trobat, i no s’ho podia pas endur amb l’ànima a l’altre món!
Verament indignada aquesta vegada, la Mila s’engallí.
* I per això traieu que ho hem de tenir nosaltres de...