Teoria de la relativitat

Les teories de la relativitat es refereixen a unes teories que albert einstein va publicar entre 1905(teoria especial de la relativitat) i 1916(teoria general de la relativitat) que tenen en comú elprincipi de la relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per tots els observadors. Això no significa que els diferents observadors arriben a fer mesures iguals, sinó queles mesures segueixen les mateixes equacions sigui quin sigui el sistema de referència de l'observador.
La relativitat general i la restringida no son dues teories independents sinó es complementenuna amb l'altra.
La teoria de la relativitat restringida (1905) va ser la primera, elaborada l'any 1905. Aquesta va fer un estudi que continuava d'alguna forma, la ciència de Galileu i Newton sobreel moviment rectilini uniforme però que al final acabà amb el mateix paradigma. Va descriure la física del moviment, doncs, en el marc dels sistemes de referència inercials, és a dir, aquells sobreels quals no actuen forces; estan en repòs o en moviment rectilini uniforme -amb acceleració 0-. Les seves implicacions van ser molt importants: a grans velocitats properes a la de la llum, sensepoder superar-la, l'espai i el temps són relatius, és a dir que es dilaten.
Tot i així, aquesta teoria deixà fora del seu camp d'estudi i d'aplicació tota una sèrie de problemes físics com per exempleel de la gravitació o el del moviment dels cossos celests a l'univers ja que estaven en moviment rectilini uniformement accelerat. Va ser així quan Einstein, amb molt més temps i més feina elaborà lateoria de la relativitat general (1915). Aquesta segona doncs, fou la generalització de la relativitat especial o restringida, la qual permeté estudiar les relacions de transformació físiques entresistemes de referència no inercials o sotmesos a l'acció d'una força.
Les geometries no euclidianes que van ser el seu instrument, serviren al científic alemany per a poder descriure totes les...