Teoria Del Coneixement - Blasco & Grimaltos

TEORIA DEL CONEIXEMENT

Continguts: Josep Lluís Blasco & Tobies Grimaltos, Teoria del Coneixement, València, Universitat de València, 2003

EL PROBLEMA DE LA JUSTIFICACIÓ

Justificar el coneixement demana esbrinar com unes creences serveixen de raons per a unes altres, o si hi ha alguna cosa que no sigui ella mateixa una creença i que pugui donar suport a les nostres creences. Podem garantir laveritat de les nostres creences? L´epistemologia tradicional ha estat fonamentista, la qual cosa vol dir que es considera que el con. ha de tenir uns fonaments sòlids, unes creences certes que han de donar suport a altres. Pel fet de derivar aquestes altres de les que són certes, han de ser certes al seu torn i així les que se´n derivin d´ elles, garantint de tal manera un con. real de lescoses.(model arborescent) El coherentisme no fa una valoració gradativa de les creences, sinó que considera que hi ha un suport mutu entre elles, sense que cap d´ elles tingui un estatus privilegiat.(model reticular) Una polèmica més recent és la de si el problema de la justificació pot enfocar-se des del punt de vista de la consciència, de si, per tal d´estar justificat, hom ha de ser conscient o no delsfactors que donen suport a les seves creences. L´ externisme proposa que per estar justificada n´hi ha prou que la creença satisfaci certes condicions, que s´hagi obtingut en determinades circumstàncies que assegurin la seva evidència. L´ internisme afegeix el component actiu, psicològic, de l´ individu que creu. A més de la condició d´ evidència externa que justifiqui la creença, hom ha de saberque la té i que la manté.

1. El fonamentisme

1.1 La concepció arquitectònica del coneixement El fonamentisme clàssic té una concepció jerarquitzada del coneixement. Valgui la metàfora de l´edifici que es basteix sobre fonaments sòlids. Una característica d´ aquest fonam. és la de postular uns criteris estrictes de con. i buscar després les creences que puguin satisfer-los: -Un cop assumit elrepte escèptic, no acceptar més que allò que sigui autoevident. -La resta del sistema de con. obtindrà la justificació d´ aquelles veritats indubtables. Per tant, cal reconstruir el sistema cognoscitiu a partir d´ aquestes. 1

En la concepció axiomàtica de l´ artífex d´ aquesta posició, Descartes, que pren el mètode de la geometria (el con. es deriva a partir d´ axiomes), cal trobar aquellesveritats indubtables per tal de poder derivar deductivament la resta. Així, segons aquest fonam. la justificació és un procés d´un sol sentit, és asimètrica. Esquema: donada una creença qualsevol, p, aquesta rebria el seu suport d´altres creences com ara q i r, que al seu torn el rebrien de s i t, per q, i de u i v, per r. Les creences primeres s´ autojustifiquen, són autoevidents. (forma delsil·logisme) Això suposa: 1) Un punt de partida (premisses autoevidents) en la cadena de justificacions. 2) A menys que algunes coses siguin certes, res no pot ser ni tan sols probable (conclusions que puguin ser al seu torn premisses d´ altres conclusions).

1.2 El rebuig del regrés a l´infinit i del cercle viciós Si no hi han creences bàsiques que no han de ser justificades, la justificació es converteixen un regrés a l´infinit. Però si la cadena fos infinita, com podríem saber si estem certament justificats?, podem estar-ho? Per poder sostenir creences per les raons adequades, i conèixer aquestes raons, hauríem de ser capaços de refer la cadena o processos d´inferència que les varen originar, altrament no estarien pas justificades. Si més no hauríem de tenir la garantia que ho podem fer, no nomésjustificar-nos, sinó sentir-nos justificats a creure el què creiem (sic. Internisme). D´altra banda, si la cadena de justificacions fos infinita no podríem impugnar l´escepticisme. Una altra possibilitat seria considerar que la justificació es dóna en més d´un sentit, de tal manera que les creences que trobem “més amunt” justifiquessin altres de més bàsiques. Això, però, ens faria entrar en un...