Teoria Del Dret 1Quadrimestre Apunts Internet

Teoria del dret
Tema 1
1-Connexions i diferencies entre dret i altres usos normatius
El dret és un fenomen socio-històric que parteix d’uns valors socials, polítics i econòmics, condicionats per les diferents etapes de l’historia. A grosso modo tenim quatre tipus de drets:
-Dret objectiu o Dret: Aquest és dona lloc quan tenim un sistema de normes codificat, produït per una entitat política amblegitimitat per aprovar aquest dret. Per tant aquest posseeix un vincle d’obligatorietat front al subjecte d’aquest dret. Actualment la principal font creadora de drets es aquesta entitat política, encara que també hi ha altres organismes que poden exercir aquest funció.
-Dret subjectiu o dret: Aquest dret són les facultats, atribucions o prerrogatives, que el Dret concedeix als civils o afectatsper aquest, és a dir qualsevol dret que afecte al ciutadà.
-Ciència del dret: Aquest és d’investigació o l’estudi, que des de la dogmàtica jurídica es realitza sobre el dret objectiu i el dret subjectiu. Aquest antigament s’anomenava jurisprudència.
-Dret com a justícia: Aquest fa menció a la pluralitat de visions que fan referència a la justícia. És a dir, a nivell ètic i moral que entenem perjustícia o l’ús d’expressions. Per exemple, “No hi ha dret a que m’ocorrega aquesta desgràcia” o “No és just que guanyen el partit”.
Les normes que fan referència a comportaments, sempre parlen de conductes obligatories, tant si són normes jurídiques, socials o morals i per tant parlen i ens informen sempre del que és déu de fer. Per tant aquestes pertanyen a l’àmbit d’estudi de les ciènciessocials. En canvi tot allò que fa referència a als fets o realitats que succeixen a la natura i voltants, regits per les lleis de la naturalesa, pertanyen a l’àmbit d’estudi de les ciències naturals.
Per tant la diferència entre les normes jurídiques, socials o morals i les lleis naturals, és que les primeres tenen una base fonamentada en valors imposats per les persones i per tant poden ser violatsperò, no perdran el seu valor ja que sempre seràn vàlids. En canvi les lleis naturals tenen unes bases empíriques, fonamentades en fets que no és poden evitar, com la gravetat, per aquesta raó no és poden violar, ja que si fos així aquestes lleis perdrien tot el seu valor i deurien de ser reformulades.


2-Dret, altres ordes normatius
Antigament no hi havia diferència alguna entre les normesjurídiques i morals, els grecs les agrupaven totes sota el nom de “nomos” i els romans “ius” i per tant estaven totes dirigides per la o les mateixes entitats. Aquest fet va canviar a Roma a finals del període republicà i principis del Imperi Romà. En aquest període de transició és produeix la separació de les normes jurídiques i morals, donant llocs al “fas” que passen a ser les normes religioses imorals, i per l’altra banda tenim que el nom “ius” fa referència a l’àmbit jurídic, centrant-se al dret civil. Aquest fet no torna a ocórrer fins que arribem als Segles XVI – XVII on es torna a separa l’àmbit jurídic de la moral, però hi ha que tindre en compte que aquestos dos sempre estan interrelacionats.

3-Ordes normatius i usos socials
Tenim dos aspectes a destacar, els usos socials normatiusamb caràcter moral i les regles tracte social.
Els usos socials normatius són una sèrie de regles pràctiques que regeixen la vida diària, hi ha dos grups:
-No normatius: Aquestos fan referència a hàbits, costums i comportaments que formen part de la societat, per aquesta raó no tenen un caràcter vinculant i posseeixen una normativitat dèbil, per tant no tenen cap mecanisme de reprovaciól siincomplim alguna d’aquestes normes de caràcter no normatius. Algunes normes de caràcter no normatius, són les modes, cànons de bellesa, etc...
-Normatius: Aquestos si que tenen un caràcter vinculant o obligatori i posseeixen una normativitat forta, per tant d’incompliment o violació d’aquestes normes de caràcter normatius, si que tenen una reprovació social, que pot ser pèrdua de renom, prestigi,...