Terápia psicoanalítica

Pregunta 1.
L’aparell psíquic es composa de tres sistemes: conscient, preconscient i inconscient.
Dins l’inconscient diríem que es troben els processos mentals els quals no necessiten dependre d’una prioritat, ja que, o no son importants per a la tasca que s’està realitzant, o perquè ja tenen un camí establert i fan que els esdeveniments els fem de manera automàtica; així, diriem que elsrealitzem de manera inconscient, i no son pensats de manera conscient.
En aquesta part de la ment, Freud va concebre l’inconscient com a inconscient individual, en el que es trobarien les vivències del subjecte de manera individual; i per una altre banda, Jung va concebre a més a més, l’inconscient col·lectiu, en el qual situaria les vivències comuns a tota la humanitat, i els quals es transmetranhereditàriament.
Finalment és important mencionar que en l’inconscient es regeix el principi del plaer, el qual està dominat per la recerca de satisfacció pulsional; i una absència de temps: en l’inconscient no existeix el present, passat o futur com els coneixem conscientment, sinó que existeixen de manera present tots tres temps vivencials.
Per una altre banda, tenim el preconscient. És unsistema que es troba al mig del conscient i l’inconscient, doncs conté parts inconscients que a la vegada poden tenir accés a la consciència, però a la vegada exerceix una censura dels continguts inaccessibles per la part conscient provinguts de l’inconscient. Un clar exemple seria el que Freud treballa amb el tema dels somnis, els quals aporten elements de la realitat als continguts inconscientsper tal de poder accedir a la consciència. Un altre exemple serien els actes fallits, els lapsus linguae, etc.
Finalment tenim el la consciència (que significa literalment «amb coneixement» (del llatí “cum scientĭa”)., la qual podríem dir que designa al conjunt de vivències de les quals el subjecte pot adonar-se mitjançant un acte de percepció interna. Estaríem parlant de la part més superficialde la ment, al coneixement que la ment humana te de la seva pròpia existència, dels seus propis estats o dels seus propis actes; és del que estaríem parlant quan diem “sóc conscient d’això”.
En el cas de l’Elisabeth von R, Freud empra un procediment el qual es tracta d’indagar en els records d’aquesta mitjançant un tractament catàrtic. Aquí estaríem veient com Freud indaga sobre la partinconscient de l’Elisabeth, on troba la malaltia del pare, l’afecte que els vinculava, l’abnegació d’ella a les seves cures i la constant presència d’ella davant les diferents demandes que provenien del seu pare. Tot això va quedar en el passat, ocorrent primerament conscientment, i poc a poc passant a la part inconscient de l’Elisabeth; tot això junt amb l’operació de la seva mare, i les cures que lanoia va haver de seguir per a cuidar-la. Esdeveniments conscients que van anar passant a l’inconscient i marcant la seva conducta. Dins de l’aspecte inconscient de l’Elisabeth, també trobem el que el doctor Breuer va treballar: la suggestió, mitjançant la hipnosi, per a obtenir la informació que la pacient tenia dins l’inconscient, i així trobar els esdeveniments que van ocórrer i pels quals laprotagonista havia desenvolupat els símptomes.
Per una altre banda, Freud recorre a la part inconscient de l’Elisabeth per mitjà de la pressió al front d’aquesta, demanant-li que digui tot el que se li passi pel cap. En aquest moment podríem parlar de preconsciència, doncs està treient parts de l’inconscient a l’exterior (consciència).
Pregunta 2.
El que ocorre amb Anna O és que tracta en primerapersona una transferència de sentiments cap al metge. La transferència pot presentar-se de pacient a terapeuta, normalment. Si es presentés a l’inrevés, estaríem parlant de contratransferència.
Així doncs, veurem que hi ha dos tipus de transferència, aquesta mateixa, i la contratransferència. La primera seria un mode de relacionar-se amb el terapeuta/metge/pare/mare, etc., que es tracta de...