Tirant Lo Balnc

Planetes

Els planetes són cossos que envolten voltant d'estels. Les planetes no desevolupen processos de fusió termonuclear i no poden emeter llum pròpia. Les distàncies mitjanes entre el Sol iels Planetes augmenten en progressió geomètrica des de Mercuri fins Plutó. Històricament s'han distingit nou planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Es podendiferenciar en dos grups:

Les planetes interns
Hi ha 4 planetes interns: Mercuri, Venus, Terra, Mart. Tenen una zona determinda que comença des de l'òrbita de Mercuri fins el cinturó d'asteroides.Són planetes petites i sòlids, d'elevada densitat. Al seu interior hi ha un nucli de ferro i un mantell semi-líquid. Mercuri no té una atmosfera, però altres tenen una atmosfera més o menys densa.S'ha produït una selecció molt alta de la matèria com urani, tori, i potasi i aquests elements han desenvolupat la suficient calor com per a generar vulcanisme i processos tectònics importants.
Lesplanetes externs

Hi ha 4 planetes externs: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Es caractritzen per estar fomats majoritàriament per gas (que està format bàsicament per hidrogen i heli), pel seuenorme diàmetre i per tenir una baixa densitat (que les planetes interiors). La majoria de les planetes tenen anells i tots tenen un nombe elevat de satèl·lits.

Entre els plantes exterior també s'hainclou Plutó, és molt diferent d'altres quatre planetes i actualement tampoc és considera com una planeta . La seva composició no es coneix amb cartesa però es creu que està format per gel, metà iamb un nucli rocos al seu interior.

Cinyell d'asteroides

El cinyell s'asteroide es troba entre les planetes mart i Júpiter. Està ocupat per elevat nombrossos de cossos de forma irregular anomenatasteroides o plantes menors. La distribució d'asteriodes en el cinturó no és igual i hi ha zones anomenades buits de Kirkwood on pràcticament no hi ha asteroids, perquè les ressonàncies orbitals de...