Tirant lo Blanc episodis amorosos

Guia de lectura

Episodis amorosos de Tirant lo Blanc,
de Joanot Martorell
a càrrec d’Enric Martín i Pep Paré

2

Índex

1 Contextualització
1.1 Què passa pel món?
1.2 Menes de novel·les: per triar i remenar

3
3
4

2 Anàlisi estructural
2.1 Transmediterrània
2.2 Matemàtiques
2.3 Fer l’amor i també la guerra
2.4 Nits en blanc
2.5 Retalla i enganxa

6
6
6
7
8
9

3Anàlisi temàtica
3.1 El no parar dels mascles
3.2 Les belles dones de la casa
3.2.1 Plaerdemavida: del carpe diem a la maduresa
3.2.2 La blancor de la jovenesa, la vermellor diabòlica de la vellesa
3.2.3 L’Imperi perdona el vici
3.3 Les (per)versions d’Eros

12
12
14
15
15
16
17

4 Anàlisi formal
4.1 Missió impossible
4.2 Polaritats

19
19
21

5 Guió per al comentari del’obra
5.1 Contextualització
5.2 Estructura
5.3 Temàtica
5.4 Forma

23
23
23
24
25

Guia de lectura dels episodis amorosos de Tirant lo Blanc

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Què passa pel món?
TIRANT LO BLANC
[TiC] · C.2 · P. 38 - 39

Una obra literària és una bona manera de treure el nas per la finestra de l’època que
representa o dels temps en què s’escriu. Com sempre, el text i elcontext s’interrelacionen i ens ajuden a baixar al subtext. Tirant és, sens dubte, una obra magna, una obra
total que, volent-ho o no, reflecteix la realitat o l’imaginari del seu temps. Malgrat això,
cal no perdre de vista que la novel·la és un artefacte (artifici per tant) literari que construeix veritats o realitats segons convé a la ideologia de l’autor, a la classe social que representa,al seu sentit de l’humor o als seus buits existencials. Sempre s’ha procurat
establir els paral·lelismes entre la vida cortesana reflectida en el Tirant i la vida cortesana documentada en papers estrictament històrics. I el grau de versemblança (no necessàriament de realitat o de veritat) que Martorell imposa als seus quadres està en
relació amb els fets objectivament verídics de l’èpocatardomedieval. Per això és imprescindible documentar els fets del període que fan de coixí de la matèria literària que
tot seguit analitzarem.

JOANOT MARTORELL
[TiC] · C.2 · P. 38

Martorell viu en un Regne de València que és l’epicentre d’una època daurada de la literatura catalana, i això en un moment en què la Corona de Catalunya i Aragó entra en
una profunda crisi política i social. Elsconflictes són presents en l’àmbit rural i urbà, i
la guerra civil ajuda a canviar les dinàmiques comercials. El paper de Barcelona en
aquest àmbit perd importància i la vitalitat econòmica es trasllada al mapa atlàntic.
L’expansió mediterrània de la Corona està en hores baixes. Aquesta dinàmica de valors
econòmics i comercials explica el desplaçament del capital cap a terres valencianes.
I ésallà, on la bossa sona, que es fa música. València s’organitza per disposar de capital i de banca, i floreix allò que ara en diuen un «teixit industrial» que justifica la seva
expansió i el domini de les rutes per territori europeu. I això es concreta en la Llotja, en
la Taula de Canvis i en un comerç emergent que afavoreix la creació d’un imaginari artístic. No és estrany, doncs, que sigui en aquestsegle i territori on haguem de pouar els
grans noms de la cultura catalana del moment: Marc, Roig, Martorell, Corella, o l’anònim autor del Curial, posem per cas. Amb una llengua ja prou fixada per l’inabastable
Llull, els elements més materials per produir peces literàries remarcables estan assegurats. En la transició entre l’edat mitjana i el Renaixement, i amb les relacions econòmiques icomercials exposades, el contacte italià és inevitable. Així doncs, trobem
Alfons el Magnànim instal·lat a Nàpols, i Martorell en contacte amb la cort napolitana.
La dedicació a l’expansió política també suposa una expansió d’influències literàries
en absolut menyspreables. La casa pairal, mentrestant, és regentada per lloctinents i
malmesa per pestes i davallades demogràfiques, però la...