tirant lo blanc


(Capítols X-XII)
17. Quines són les característiques de les magranes incendiàries? On va aprendre Guillem Varoic a construir-ne?
Les magranes són un foc grec, una tècnica incendiària que a l’edat mitjana s’utilitzava en les batalles navals . Aquestes granades eren compostes eren compostes de salnitre, fòsfor i calç viva. Cremaven en entrar en contacte amb l’aigua i s’havien d’apagar amb olio resina de pi.
Guillem Varoic va aprendre a construir-ne a Beirut i a Alexandria.
(Capítols XXVIII-XXXII)
19. Indica els ideals cavallerescos que exposa Guillem de Varoic a Tirant lo Blanc. Respon Tirant al model de cavaller que s’hi exposa?
Un cavaller han de ser els homes més forts i amb més virtut, homes lleials i piadosos, perquè fossin escut i defensa de la gent simple perquè ningú non’abusés per la força. Convé que e cavaller sigui més animós i més valent que tot altre home, així podrà perseguir tots els mals sense posar-se mai en dubte, davant dels perills que es puguin esdevenir. També convé que sigui afable i graciós en totes les coses. Ser cavaller es una gran treball i una gran fatiga
Tirant si que respon al model de cavaller que s’hi exposa. L’ermità veu moltesvirtuts, i creu que Tirant serà estimat i digne de rebre l’ordre de cavalleria.
(Capítols LX-LXVII)
22. Quin és el paper que fa el fermall d’Agnés de Berri en aquest episodi? Es pot considerar una penyora eròtica?
Aquest fermall és el motiu del combat entre Tirant i el senyor de Vilesermes. Sí que es pot considerar una penyora eròtica ja que tot el que es quedava el fermall s’ho quedava la dona i elfet de que la dona li va deixar a Tirant agafar-lo, feia més furiós a l’altre cavaller
(Capítols LXXXV)
25. Comenta el lema de l’ordre Puni soit qui mal y pense (que sigui castigat qui malpensi). Contra qui s’institueix l’ordre?
Al rei li molesten els pensaments de la gent de la cort i dels estrangers sobre la lliga que portava, lliga que era d’aquella donzella de la festa a qui se li haviacaigut. L’ordre s’institueix contra la Reina, els estrangers i la gent del seu regne
(Capítols XCVIII-XCIX)
27. Comenta l’episodi de la Dama de Rodes? Quina és la moral de la Dama? I la dels seus dos amants? En quins moments Martorell es mostra irònic?
Un dels amants de la dama es un genovès que s’enamora d’ella en quan la veu i li fa molts regals. El genovès li acaba confessant el pla que tenienper acabar amb l’ordre religiós. La dama, després de que el genovès s’envagi, avisa al seu segon amant del perill que els espera i aquest avisa al mestre per buscar una solució. Més que irònic ho veig exagerat en la forma de remarcar l’interés de la dona en les coses materials i diners, tenint en compte que es ven per els regals que li proporciona el seu marit
(Capítols CXV III)
28. Descriu demanera detallada l’enamorament de Tirant. En quins passatges Martorell mostra la seva ironia? A què ho atribueixes?
L’enamorament de Tirant és molt físic, els pits de la filla de l’emperador el van captivar. Quan li pregunten que li passa, Tirant amaga els seus sentiments pro després es mostra molt tou davant de Diafebus, i li va confessar que estava enamorat de la bella Carmesina.
La ironia espresenta quan Tirant es mostrava molt distant del món del amor i es burlava de tots els que estaven enamorats, i que és ell el que pateix l’enamorament ho comença a entendre.
(Capítols CXXVI-CXXVII)
31. Com aconsegueix Tirant superar la seva timidesa a l’hora de declarar el seu amor a Carmesina? Quin es el paper que fa l’espill en aquest episodi?
Ho fa en privat i gracies al mirall no té lanecessitat d’utilitzar paraules per poder-se declarar, Carmesina es dona conta quan es mira al mirall que és ella de qui està enamorat Tirant.
(Capítols CLVII)
34. Analitza el personatge del Duc de Macedònia: caracterització, accions que realitza, relacions que manté.. Per què Martorell presenta un traïdor entre les forces cristianes?
El Duc de Macedònia sentia certa enveja de cara a Tirant...