Tirant Lo Blanch

TIMNT LO BLANC

Tot i que l'aulor de lirárl /o B/€rc és Joanot Martore¡¡, cat assenyatar,
pero. que ignorem sia lá seua mort aquesl hava acabat lobrat étque si és cen
és qoe qLa¡ es publlci aValéncia et1490 fou més o menys retoeda ¡ar¡ptiada
per l'editor Márti Joan dé Gálba En tot cas §emba qu-a ta inleNenció de
-

Dividielien e¡ epilols als quals posalitols
lñterpolar a gun ep¡$d¡ reler algunscapitols

Amplar 'epieg
Aixidoncs. e keball de Ga ba fo! el d'un poldor que en
-

a ter¿ de manera

significalvá

e

ep

mome¡i no

conl ngol de la ñovel la

Joanot Martorel¡ va náxer a Gandla, a princips del segie XV en una
famí ¡á de m tjaná ioblesá l\¡oll av al, ar b¿ a ser evaller, peñ sembta que no
va palricpar en cap guera. AÉ bé, al llarg de lá seuá vida vá intervenk en
nombro§os confficlesc€vallerescos -jusles, pleis ¡ bata les a ulkangá, és a dk.
combats individuals a mort. A conseqüénciá dáquestes bandositats escrigué
moles ,efres de bafál/á, eñire les quals cal destacar les que eñviá al seu cosí
Joan de lronpalau per haver lreñcal promesa mar¡imon]al ar¡b a eua gemána
Da¡¡iala. Aquests fels presenlen Joanot Marlorel 6m un defensor dels deals
de

€vale

2

PRODUCCIÓ NARMT]VA OEJOANOT IVARTORELL.

á, aleshoresja en decadéncia. Va morn el 1468.

a) ObÉ de Joanot l¡ariore]l

Oins la seua producció ca destacar a més del

lirarr /o 8/anc,

res seues
nombfoses L/elres de balalla un relat i.acábat llulái Gu¡eñ do Varaic
ádáptació dona ob.a ánqono.manda del segle Xlll que ell coneg!é qua¡ vá
¡6sdir a Anglalera Aquesta nar.ació fou refela iapaegué inco.po.adá áls
primers capilolsde LÉrl

b)

Estld de Iil€¡i

/ó a/arc

La na\e|la Tianl lo Blanc há estai co.siderada com una de les ñil¡oÉ
novel !és dé la literátura clássica oÉidental iant pel presiigi que va assolf corn,
sobrelol p€l cárácler innovado. que pr€senta la licció narativa molt més
rea isla que ño pas les novel las de !a seua época
Es tracia d una novella @valle.escá de lá qual no ieñim mañusrit i qúe
ens háperuingui a rravés d'uná ed¡c¡ó feta a vá éncia el 1490 Quanlala
daiáció, sabem qué Joanol Marloell va trebaliar en lá edácdó d'aquesta obra
al llarg de la décáda deLs 60

¿2

E

Lafquñéntdaqúesraiove a€valerescaése coñjunr de stuacions deñocionsquevu.a arc
de a saua v da el noble cavaller rl
les alibefamenc, d ssors ipae6, els añore añb a Pfnóesá cames ná els eñbo é de a vluda
F€posada,la Émplióbrdá P aé¡demav dá, a talc ó derDúc d€ Mác.dó^iá a lide 1at dH pó/i ide
A la prmera edicó de lraii, i a res edcoñs varencanés icalaanes p.srerdG es va dvidn e
conrnguldo ob¡a en ¿¿7 capiloLs Perdáledióócar€ ánadérslr ásvadisrbúi áñés,enquar¡e paÁs reñáques qu¿ porsef co ncidÍei amb k disr bucó der dosaparcour máñlscrÍ o.¡oinar
reninl en mñprá áqúésrás dades, Mard de R qúer pr nc pa d vu sador de ob¡ade Joanol Marlorá ,
rra e$ábr i ers séOúgnrs c¡ ¡or s p€. tá d'asltuctúG¡ et ri¡ant to Btarc

E qúá ei pod¡ien dÍ p, mefa pafl de a novel.la que añba,ins er€p(ó 97, és co¡srluil per es
pfm€Gs cavarefes ¿e lranr a A¡srarera, pfeéd d6 p€l 6!i/é, d6 váó¿ que, mm ja ha esrar
dil, és uña úeña d esbÓs de s nenlá-nou prlñefs capilo s
Podem consderaf úna sáloná parl 6s episodis narats de capito 93 a 11¡quo Eñscoren a
siciliá Bodes. La ñovel. 3 ha esdav nqul. lin alma ni medilerán a, va adqu rinl u.a diñansió mós

v4ars nombrosos epsodis succeils a lmpériqrecd6 óapibll
énersa oólséf ñés nréÉssañt del 7ár¡ olsr ni un doblá asp
de esümpañyesdé]jrañláOr€il.de¡'ata.esamorsde prclasonraambCamesina.
E s

més

§eúes Ú/,,ires p¡@5e5 a l'lñoeñ q@c lc.403 a 471) lerque

o6re

desp.ésde ra moñ Droráqon sla.La hisróf a comenqá amb a naracló de la vida i es avé uÉs délváérós úvaner ano és Guineñ
do Varoic elqua deixa la seua ramila per viure, mm un tars érmirá eñ ers añri6 dómrñis dérseú
ra GrM caár a poea sorga a rc dAnqlaréra. que es veu ob gár
aderárlácurardeLondr6s ás rctugia a res l6res de Varoic Menl¡ee.e es ameila,
apareLx
una ¿óñ2ellá i li diu qúe á prmsrhoñéqu€lidoñaneamona quoe bese...