Todos Tenemos Derecho A Vivir
SI ENS ADONÉSSIM DE LES SEMBLANCES ENTRE ELS ÉSSERS HUMANS I LA RESTA D’ÉSSERS VIUS, NO PATIRÍEM LA DEVASTACIÓ DEL NOSTRE PROPI NUCLI.
En aquest nucli on finquem els nostrespensaments i construïm el nostre futur, ens convertim en formiguetes. En súbdites formigues treballant per a la reina. Som com simis buscant aliment de branca en branca; tenim la nostra faceta delleons que com feres defensem el nostre territori, els nostres fills. Si nedem la mar alleujant el nostre dolor, per quin motiu treure’ls-hi la vida si som iguals? Per què aquesta absurda manera depensar que podem existir sense ells?... tornant a la nostra espècie però dins la nostra pròpia selva de ciment, aquesta plena d’edificis i d’ostentació de riquesa, allà on aprenem a sobreviure la històriaés la mateixa: el gran es menja el petit, els indefensos s’intenten camuflar com camaleons de colors, ..., cadascú busca una forma d’autodefensa per subsistir. Érem irracionals fins que a algú es vafixar com un ocell volava i recollia branques per formar el seu niu; la forma de caçar d’antany com si fóssim feres... Aquí un fet, aixafem una formiga perquè no té importància ( és el que la majoriapensem), però aquesta formiga significa un enllaç en el nostra desenvolupament i ecologisme que els refugia. Si al pensar que som la pitjor espècie, éssers autodestructius, desbaratadors, tornem alnostre estat irracional i, sense importar-nos el futur dels que vindran seguim amb el nostre desenvolupament beneficiant-nos de monedes que amb el temps no ens serviran. El que comprà un arbre no enstornarà l’aire que necessitem per respirar, el que posà una espècia en extinció no ens tornarà l’ésser perdut... ells a la selva sense entendre’s pels diferents sons que emten, nosaltres a les ciutatsparlant diferents idiomes. Quina és la diferència? Els veiem diferents perquè no estan en la nostra vida quotidiana, però involucren la subsistència de la nostra espècie. Si algú creu que no són...
Regístrate para leer el documento completo.