Totalitarismo, nazismo.

Tema 9 – Democràcies i Totalitarismes
(1918 – 1939)
Ens trobem a les portes de la Segona Guerra Mundial. Aquest període i el de la crisi americana ens mostren com i perquè es desencadenarà la 2a G.M.
El període d’entreguerres està mancat per una inestabilitat política deguda al resultat de la 1a G.M. i dels problemes de l’economia com la crisi americana.
Hi ha un malestar a nivell social aEuropa perquè la població no veu sortida als seus problemes. En aquest context, apareixen ideologies molt extremes com revolucions de signe bolxevis i a l’altra banda, moviments feixistes encetats a Itàlia el 1922 i estesos a Alemanya amb el nom de nazisme el 1933 per por a revolucions comunistes. Molts elements són comuns encara que altres són més específics ja que en el fons són sistemestotalitaris, antidemocràtics amb sentit revengista i una visió expansionista. És a dir, dictadures.
Tot això ens porta a la 2a G.M reflectit en el rearmament dels dos països. Hitler i Mussolini no faran cas dels tractats i encetaran una altra guerra que involucrarà a tot el món. Europa quedarà dividida en dues parts: bàndol democràtic i bàndol dictatrial. Els dos es veuran representats ens les duespostures enfrontades durant la guerra.
1. La crisi de les democràcies liberals
Quan els estats democràtics van guanyar la 1a G. M. suposà la fi dels imperis autoritaris i el naixement de nous països que es van convertir en repúbliques i adoptaren el liberalisme com a característica principal en el seu sistema polític. Els drets i les llibertats estaven més estesos: el sufragi universal masculís’implantà a Anglaterra.
A Europa, però, es van viure unes circumstàncies econòmiques dolentes durant el 1920. Va haver-hi una inflació de preus, les produccions lligades a la guerra es van enfonsar i com a conseqüència també hi havia una crisi de sobreproducció. Aquesta crisi s’agreujà amb el crac del 29. Aquesta crisi també fou social de caràcter revolucionari. El 1919 i el 1920 es dugueren aterme vagues a Europa que van ser sufocades per l’exèrcit.
Així doncs, hi havia dos punts de vista: el de la gent d’esquerres i sindicats que volia una economia comunista com la de la unió soviètica i els burgesos propietaris de fàbriques i empreses, que temien l’enfonsament d’aquestes si la revolució comunista també arribava als seus països.
Als països on les democràcies eren més fortes ambun sistema parlamentari molt segur, es deixaren crear partits d’ideologies vàries, deixant enrere els partits més radicals. Aquest és el cas d’Anglaterra, on la crisi va ser molt fort ai fins i tot, van haver d’acceptar la partició d’Irlanda. Es reprimiren amb duresa les vagues obreres; tot i així, el Partit Laborista va reconduir la crisi fent cas a les demandes populars.
A França lesprotestes obreres van arribar el 1930 que generaren una forta coalició d’esquerres (Front Popular).
Per altra banda, hi havia països on el sistema democràtic no estava tan arrelat, i com a conseqüència, s’establiren sistemes polítics autoritaris. 1920 – Hongria. 1926 – Polònia, Portugal i Lituània. 1933 – Àustria. 1934 – Letònia i Estònia. 1930 – Grècia, Romania i Bulgària. Espanya primer amb Primo deRivera (1923) i després amb Franco (1936 – 1975).
*ARRIBADA AL PODER DE MUSSOLINI A ITÀLIA EL 1922 I D’ADOLF HITLER A ALEMANYA EL 1933.
2. Totalitarismes (feixisme i nazisme)
Tenen característiques comunes i pertanyen a diferents llocs. Els italians van ser els primers (1922) ha implantar aquesta ideologia en el període d’entre guerres.
El totalitarisme és un sistema de govern quereuneix aquestes característiques:
* Presència d’un líder carismàtic: es fomenta el lideratge al voltant d’una persona que arrossegui les masses. Ha de ser el conductor i salvador de la nació. A més, hi ha una campanya publicitària per ressaltar la figura del líder amb carisme. Abans del franquisme a Espanya, de la mateixa manera que passà a Itàlia amb el feixisme i a Alemanya amb el nazisme, es...