Trabajo Historia

SITUACIÓ ECONÒMICA DELS ANYS 1920 I 1930 A NIVELL INTERNACIONAL
Als anys 1920, quan termina la Primera Guerra Mundial hi ha un creixement económic, a partir de 1922 el món desenvolupat va entrar a un procés de creixement económic a causa de la recuperació de la producció en les nacions europees més afectades pels efectes de la guerra, com França o Alemanya, Estats Units es proclama primerapotencia mundial, Alemanya tratava d´aconseguir una estabilitat democràtica amb la república de Weimar, França tenia una inestabilitat política permanent, el Japò s' apodera de Corea i s' annexionà a regions de la China.


- CRISI ECONÒMICA DE 1929
En 1929, desprès dels feliços anys 20, es produeix una crisi econòmica en EEUU que tambè afectarà a Europa, i també la quiebra de empresas per nodisposar de capitals, això genera atur, inflació.. fue motivació per la manipulació de la oferta monetaria, per part del govern americà.
Causas de la crisi:
- Sobreproducció. L'agricultura i l' indústria produien més del que els mercats podien vendre, a l' agricultura l' augment de la producció i descens de preus fou important.
- Preus agrícoles baixos, es a dir, amb poc poder adquisitiu delsagricultors.
- Especulacío en borsa, part dels guanys empresarials s' invertien en borsa, comprant accions a preu baix i venent-les quan pujaven de preu.
- Crèdits bancaris: els bancaris donavan crèdit fàcil pel consum, però realment no hi havia liquiditat monétaria.
- Inestabilitat financiera.


- EXPANSIÓ
Estats Units va ser el principal mercat, el primer productor mundial, ha invertit capitalsper tot el món, principalment a Amèrica Central, Amèrica del sud, Europa, però quan es va produir la crisi els va retirar. Quan va retirar aquestes capitals, van ser privats de financiació, deixaren de comprar productes americans. Als Estats Units: L'enfonsament de la borsa va provocar l'anomenat "Efecte dòmino" que va ser derrocant una a una totes les peces d'economia nord-americana. Gransempreses i milers de petits accionistes es van arruïnar. Aquests últims es van veure obligats a retirar els seus estalvis dels bancs. Els bancs no van poder seguir concedint crèdits i en no poder comprar a terminis, la demanda es va contreure encara més, de manera que l'activitat industrial es va reduir dràsticament. Les fallides de bancs i empreses es van succeir i l'atur i la disminució de salarisvan provocar un descens en picat de la demanda. Però no només l'economia nord-americana va quedar rebutja; aviat, la crisi es va propagar a altres països. USA va retirar els seus crèdits d'Europa, provocant l'enfonsament de les economies europees sustentat en els préstecs d'USA. Europa, al seu torn, va deixar de comprar productes a la resta del món. De manera que els països que depenien del'exportació d'aliments i de matèries primeres van venir també com les seves economies s'enfonsaven. La crisi afecta primer als països més dependents dels Estats Units, com Japó, que realitza més d'un terç de les seves vendes en aquest país i Amèrica Llatina, exportadora de matèries primeres. A Alemanya, es van reunir la depressió interna, els problemes de la postguerra i les repercussions del crac,especialment la retirada dels préstecs. La desocupació va arribar a aconseguir 1.900.000 persones. Al govern de la República de Weimar li resultarà molt difícil coordinar els seus desitjos de liquidar de la forma més ràpida possible els deutes de guerra i eliminar l'oposició dels comunistes i nazis, que li recriminaven la seva debilitat enfront de les potències estrangeres i li feien responsable del'empobriment de la classe obrera. A Àustria, el Banc Kreditanstalt, del grup Rothcheld, amb seu a Viena, va ser una de les primeres entitats víctimes del crac dels Estats Units. A causa de la seva mala situació, els austríacs van negociar amb Alemanya un projecte d'unió duanera que, encara que no va arribar a realitzar-se, va posar en alerta britànics i francesos. El Kreditanstalt es va enfonsar i...