Trabajos

Ci è n c i e s  So c i a l s . 2 n  E SO  

A l ­À n d al u s  

Al començament del  segle VIII els  àrabs, que  ja dominaven  tot el nord d'Àfrica, van 
iniciar la conquesta de la Península Ibérica, porta d'entrada a Europa. 
La feblesa dels visigots va permetre als àrabs d'apoderar­se fàcilment del territori de la Península, on es van estar durant vuit segles, des de l'any 711 fins al 1492. 
Una  presencia  tan  llarga  permet  que  avui  dia  encara  puguem  trobar  empremtes 
abundants  de  la  manera  de  viure  dels  musulmans:  en  la  construcció,  la  cultura,  les 
formes  artístiques,  els  sistemes  de  regadiu  i  també  en  eh  noms  de  molts  pobles  i 
ciutats. 
L'Estat  que  els  musulmans  van  crear  a  la  Península  Ibérica  va  rebre  el  nom  d'a l ­ 
À n da l u s .  Aquest  Estat  no  va  pas  restar  invariable  durant  els  vuit­cents  anys,  sinó 
que va anar evolucionant i perdent territoris al llarg de tot el període. 
S'hi  distingeixen  quatre  etapes:  a  la  primera  al­Àndalus  va  ser  un  emirat  que 
depenia del c a l i f a  d e  D a m a s c , del qual es va independitzar més tard. 
Després  es  va  proclamar  el  califat  de Còrdova,  que  es  va  acabar  disgregant  i  va 
donar lloc  a la formació dels r e g n e s  d e  t a i f e s . La darrera etapa correspon al r e g n e  
d e  G r a n a d a .

IE J a c i n t  V e r d a g u e r  

1 

Ci è n c i e s  So c i a l s . 2 n  E SO  

L a f o r m ac i ó  d ' al ­À n d al u s :  l ' em i r at  
L a c o nq ues t a 
Al començament del segle VIII un exèrcit 
musulmà, format 
sobretot per berbers 
procedents del nord 
d'Àfrica i dirigit per una 
minoria àrab sota el 
comandament de 
Tariq, va travessar 
l'estret de Gibraltar i 
va desembarcar a la 
Península Ibérica, que 
aleshores estava 
governada pels 
visigots. 
Després de vèncer el 
rei visigot Roderic a la 
b a t a l l a  d e l  r i u  
G u a d a l e t e  (juliol del 711), els musulmans 
van fer algunes 
expedicions de pillatge. 
En  adonar­se  de  la  feblesa  de  l'Estat  visigòtic,  un  nou  exèrcit,  més  nombrós  que 
l'anterior,  comandat  pel  governador  del  nord  d'Àfrica,  Musa,  va  començar  la  con­ 
questa de la Península. 
Els  musulmans  s'apoderaren  de  la  capital  del  regne  visigòtic,  Toledo,  i  en  quatre 
anys  van  dominar  tot el  territori  peninsular,  be  que  a  la  Serralada  Cantàbrica  i  als 
Pirineus hi van quedar petits nuclis d'hispans independents. 
El  fet  que  dominessin  tan  ràpidament  la  Península  s'explica  perquè  els  musulmans 
amb  prou  feines  hi  van  trobar  resistència.  Molts  nobles  visigots  es  convertiren  a 
l'Islam  per  conservar  les  terres,  mentre  que  els  pagesos dominats  pels  visigots  no 
van  tenir  cap  inconvenient  de  sotmetre's  al  poder  dels  nous  conqueridors. 
L a  d e r r o t a  d e l  r e i  R o d e r i c  
L'arribada de l'exèrcit comandat per Tariq va ser provocada pels visigots mateix, perquè havien demanat 
ajuda als musulmans del nord d'Àfrica contra el rei Roderic. Un historiador àrab conta això: "Estant al nord d’Àfrica, Musa va nomenar cap de l'avantguarda 
el persa Tariq perquè se n'anés a Hispània amb 7.000 guerrers, 
la majoria berbers, ja que hi havia molt pocs àrabs; i hi 
arribaren l'any 92 (711) amb els quatre únics vaixells que 
tenien, els quals van anar i tornar amb infanteria i cavalleria, 
que s'anaven aplegant en una muntanya, situada a la riba del 
mar, fins que va haver completat tot l'exèrcit. Quan va tenir noticia d'aquests fets, el rei Roderic, que era a 
Pamplona, va preparar un gran exèrcit contra Tariq i es va 
adreçar cap al sud. Però Musa va enviar a Tariq 5.000 homes 
més, de manera que el seu exèrcit va arribar a tenir­ne 12.000. 
Roderic i Tariq es van trobar en un lloc al costat del riu Guadalete i van lluitar acarnissadament. L'exèrcit ...