Trastorns Del Llenguatge

1.INTRODUCCIÓ


Trastorns en el llenguatge

Què són els trastorns del llenguatge?

Quan un nen no desenvolupa amb normalitat de comunicació i la capacitat del llenguatge. Les dificultats apareixen en els primers anys de la vida del nen, quan comença a parlar.


Les pautes a tenir en compte amb els infants per a detectar possibles dificultats, diagnosticar i intervenir el més aviatpossible:
- Durant el primer any de vida cal prestar atenció als aspectes relacionats amb l’audició de l’infant. Si no hi ha resposta motriu o no hi ha presència de balbuceig i hi ha una mancança de llenguatge gestual. Cal consultar a un especialista. Al voltant dels 12 mesos de vida.
- Si al voltant dels 2-3 anys, l’infant presenta otitis de repetició, respiració bucal, no respon al seu nomquan se’l crida o repeteix de forma repetida “qué?” caldrà ajuda.
- Si abans dels 2 anys no observem primeres paraules o no compren normes bàsiques cal realitzar també una consulta amb l’especialista.
- Cap els 4 anys notem expressions pobres, abús de les onomatopeies i un llenguatge que no s’entén són alguns dels principals motius de derivació a l’especialista de la parla. Frasesllargues inconnexes i problemes de pronunciació d’algunes lletres són també problemes habituals tractats pel logopeda.


La problemàtica que es presenta dins del camp dels trastorns del llenguatge es amplia i variada. Son moltes les alteracions que poden donar-se, amb orígens diversos i diversos graus de severitat. La presencia d’un trastorns del llenguatge en un nen porta associat dificultats en lainteracció amb el seu entorn, rendiment escolar deficient, aïllament, retràs en el desenvolupament cognitiu...

La classificació dels trastorns ens permet una primera aproximació als diferents trastorns del llenguatge que ens podem trobar:
[pic]

En aquesta classificació es tenen en compte tots els trastorns, temporals o permanents i es classifiquen en funció de la veu, el llenguatge i laparla.
Les diferents causes dels trastorns del llenguatge. A grans trets se’n diferencien 6:
- Orgàniques: en la producció del llenguatge intervenen una gran quantitat i varietat d’òrgans de diferents sistemes. Qualsevol anomalia o lesió en aquests òrgans por originar un trastorn del llenguatge. Es tracta de qualsevol anomalia de l’aparell fono-articulador i del sistema nerviós.
-Funcionals: aquestes causes són els defectes en el procés fisiòlogic dels sistemes que intervenen en la emissió de la parla, encara que els òrgans es trobin en perfecte estat. Les falles funcionals poden deure’s a processos mentals, auditius, psíquics o mecànics que determinen la implantació d’hàbits defectuosos que alteren l’emissió de la parla.
- Orgànico-funcionals: és natural que un dany orgànicorigini falles en la funció, i pot donar-se el cas contrari, que una alteració funcional causi una anomalia orgànica. Precisar si predominen les causes orgàniques o les funcionals en la producció de la anomalia lingüística que s’estudia. No hi ha una relació directa entre allò orgànic i allò funcional.
- Somàtiques: per existir una relació estreta entre llenguatge i pensament. Lesalteracions d’aquest últim puguin causar una anomalia en l’expressió oral, així com desordres de la parla poden afectar a la integritat del psiquisme.
- Endocrines: la relació entre hormones i processos mentals sembla ser íntima. El sistema endocrí actua en relació amb el llenguatge com l’element excitant o inhibidor en la producció de la paraula, i en ocasions por influir o ser la causa decisiva decertes alteracions patològiques de la parla i la veu més o menys severes.
- Ambientals: el nen quan neix està subjecte a factors ambientals naturals, socials i culturals en que viu. Aprendre a parlar l’idioma que lo ensenyen i el vocabulari que utilitza està en raó directa amb l’ambient sociocultural en que es desenvolupa. Si no li ha brindat l’estimulació lingüística, la seva parla serà...