TREBALL CATAL

 

Maristes Sants­Les Corts 

 

1r Batxillerat ​
B 

 

 
 
 
 
 
 
 
 

Treball de l’antologia poètica catalana 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
                                                                                                              Jordi Figueras 
Jordi Parada 
Henry Quinteros 
Pau Tortajada 
Daniel Sánchez 

 
 

Índex 
● La balada de la garsa i l’esmerla 
 
 
● Oda a Espanya 
 
 ● Súnion 
 
 
● Assaig de càntic en el temple 
 
 
● Brida 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2 

Balada de la garsa i l’esmerla 
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,  
penatge blanc, he vista una garsa,  
sola, sens par, de les altres esparsa,  
que del mirar mos ulls resten alegres;  
i, al seu costat, estava una esmerla,  
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,  que no és al món poeta tan il∙lustre,  
que pogués dir les llaors de tal perla;  
i, ab dolça veu, per art ben acordada,  
cant e tenor, cantaven tal balada: 
 
"Del mal que pas no puc guarir,  
    si no em mirau  
ab los ulls tals, que puga dir  
    que ja no us plau  
que jo per vós haja a morir. 
 
Si muir per vós, llavors creureu  
 l'amor que us port,  
e no es pot fer que no ploreu  
 la trista mort  d'aquell que ara no voleu. 
 
Que el mal que pas no em pot jaquir,  
    si no girau  
los vostres ulls, que em vullen dir  
    que ja no us plau  
que jo per vós haja a morir".  
 
 
Traducció: 
Amb els peus verds, els ulls i celles negres,   
plomatge blanc, he clissat una garsa.   
sola del tot, de les altres esparsa,   
3 

que ha fet que els ulls se’m tornessin alegres.   
Hi havia molt a frec seu una merla,   amb un gest tal i amb tals plomes i llustre,   
que al món no hi ha poeta tan il•lustre   
capaç de dir les gràcies de tal perla;   
molt dolçament i amb veu molt afinada,   
a doble cor cantaven tal balada:   
 
“Del mal que tinc no puc guarir,   
Si no em mireu   
Amb uns ullets que pugui dir   
Que ja no us plau   
Que hagi per vós jo de morir.   
Morint per vós, l’amor creureu   Que us porto al cor,   
I no pot ser que no ploreu   
La trista mort   
D’aquell que ara no estimeu;   
Que el mal que tinc no fuig de mi,   
Si no girau   
Els vostres ulls, que em vulguin dir   
Que ja no us plau   
Que hagi per vós jo de morir.” 

 
Context històric  
Tant la vida de l’autor com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al 
Renaixement. 
L'edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa entre 
l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans 
esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final 
al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment 
d'Amèrica l'any 1492. 

4 El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, 
que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment 
humanista que va desenvolupar­se a Europa el segle XVI. 

Biografia de l’autor 

 
 
Joan Roís de Corella neix el 28 de setembre de l'any 1435 a Gandia. És el fill major 
d'un cavaller anomenat Ausiàs Roís de Corella, emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina, i d'Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu 
frare, Lluís i Dalfina. 
L'autor, que comença a escriure, pel que sembla, als voltants dels 25 anys, cap al 
1460, creix en un ambient intel∙lectualment molt actiu. El 1453 és examinador de 
notaris, el 1453­54 jurat de València i entre el 1456 i el 1462 conseller de la seva 
ciutat. Roís de Corella trenca la rígida distribució social segons la qual havia de dedicar­se 
a la milícia o a la diplomàcia i cap a la maduresa ingressa en l'estament eclesiàstic. 
Des de l'any 1473 fins la seva mort 24 anys més tard estigué casat amb Isabel 
Martines de Vera, amb qui té dos fills, Joan i Estefania, que acaben rebent el seu 
testament a través de la germana Dalfina.  ...