Treball De M Sica

EL TEATRE MUSICAL
 

Un teatre musical és una representació teatral que combina la musica, cançons i 
diàlegs i en ocasions dansa.  
 

SIMILITUDS I DIFERÈNCIES AMB ALTRES GÈNERES MUSICALS I ELS
COMPONENETS MUSICALS
 
En l'òpera , els protagonistes són cantants amb una alta especialització vocal que 
esdevindran actors on en algunes escenes de l'obra cantaràn i ballaràn. Les òperes solen ser interpretades sempre en la llengua original mentre que en el 
teatre musical és representat en una llengua  diferent de la del públic.  
En el teatre musical es fa servir la microfonia, un recurs tècnic que fa possible que els 
actors del musical puguin cantar en tessitures no tan forçades.  
Els cantants utilitzen la tècnica de la col∙locació, que és una tècnica per amplificar de manera natural el volum de la pròpia veu. 
 El llibret és el document que recull el text de l'obra. 
La musica i les lletres formen la banda sonora del musical.  
 El teatre musical té bastantes representacións teatrals, com l'opereta, la sarsuela i la 
comèdia musical. 
L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'anomenada opera buffa, neix a Nàpols durant la primera meitat del segle XVIII i s'estén a Roma, al nord d'ítalia i 
posteriorment a París, Londres hi ha Viena.  
La Companyia Dagoll Dagom ha posat en escena el Mikado (1986), els pirates(1997) i 
la Perritxola(2003). 
Al 1920 el Paral∙lel de Barcelona esdevé un centre important de representació de 
Sarsueles.  
La Sarsuela és un gènere musical teatral espanyol que es desenvolupa en dos periòdes: el barroc, entre el 1650 i el 1790 i el modern el 1845 i el 1965. 
La sarsuela moderna, té un paral∙lelisme amb l'opereta, combinant textos parlats i 
textos cantats i es basa en arguments de caràcter popular i costumista.  
La comèdia musical és un gènere genuí dels Estats Units d'Amèrica que neix de 
l'aiguabarreig, un substrat d'espectacles musicals nord­ americans. 
 

 
 
Broodway, és un carrer i també una zona de concentració de teatres i sales d'espectacles de “New York”.  
 

ESTRUCTURA FORMAL D’UN MUSICAL
 
Actes: un teatre musical pot estar dividit en dos actes el primer acte és més llarg que el 
segon la seva duració és d’una hora o hora i  mitja fins a 3 hores i tenen un intermig de 
10 a 20 minuts.  
És cadascuna de les parts en que es divideix una obre teatral es separada per un 
interval marcat per la baixada del teló. Estan formats per tres actes: el plantejament, el nus i el desenllaç. 
 
Recitatius : és una forma musical que es descriu com a discurs melòdic musical, 
s’utilitiza habitualment per a òperes, oratoris, cantades i obres similars. 

 
 
Normalment, en una òpera o oratori, els recitatius fan avançar, mentre que les àries i 
els cors aturen l’ acció per presentar una reflexió sobre el tema. 
 Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per 
l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El nombre d’escenes en 
cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu. 
 
Les àries és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia 
expressiva executada per un cantant( però no sempre). En temps més recents, s’usa quasi exclusivament per descriure una peça per ser cantada per una veu solista, 
usualment amb acompanyament orquestral i com a part d’una obra vocal( òpera, 
oratori, cantata, etc.).  
 
Leit motiv: és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix 
durant una obra d’art. Té el seu origen a la música, més concretament a l’òpera, però 
ha estat ampliat a molts altres camps , tant artístics com socials o econòmics. 
 

 
 

 
 
HISTÒRIES DELTEATRE MUSICAL
 
 
Antiguitat i Edat mitjana  
  
A l’antiga Grècia incloïa música i dansa a les seves comèdies i tragèdies. Esquil i Sòfocles 
componien la musica que acompanya les seves obres i coreografiaven els balls. A les 
comèdies romanes de Plaute s’ïncloien cançons i rutines de dansa realitzades amb 
orquestres. 
 ...