Treball del crac del 29

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 18 (4473 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de marzo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
DEFINICIÓ

El crac del 29, també conegut com dijous negre, va ser una la major crisi mai coneguda que va esclatar el 24 d'octubre de 1929. En aquesta data la borsa de valors de Wall Street a Nova York va patir una caiguda en els preus. Això va provocar la ruïna de molts inversors, tant grans home de negocis com petits accionistes, el tancament d'empreses i bancs. Això va comportar a l'atur amilions de ciutadans. Però el problema no només va quedar a Nova York, això es va traslladar a gairebé tots els països del món com un efecte dòmino. Va afectar tant a països desenvolupats com als que estaven en vies de desenvolupament.

Europa s'estava recuperant de les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, llavors si situació va empitjorar, la qual cosa va desembocar en una èpocad'inestabilitat i de tensions, que va culminar amb l'auge del nazisme i l'esclat de la Segona Guerra mundial.

INTRODUCCIÓ

La crisi econòmica iniciada el 1929 ha estat un dels fets històrics més importants de la primera meitat del segle XX, les conseqüències van afectar a milions de ciutadans. Els esdeveniments decisius del segle XX, com l'auge delsfeixismes o la Segona Guerra Mundial, estan íntimament units al desenvolupament d'aquesta crisi.

La dècada de 1920 va ser un període de creixement i desenvolupament econòmic. Però els desequilibris existents cristal ∙ litzar crisi més profunda del sistema capitalista, excepcional per la seva gravetat, per la seva llarga durada i per les conseqüències que va produir. Desestabilitzar la vida d'unagran part del món, va facilitar l'auge de les rivalitats entre les nacions i va fer trencar entre el pensament liberal tradicional, obligant a buscar la solució de nous camins econòmics i socials.

FORT CREIXEMENT ECONÒMIC DELS ANYS VINT

La fi de la Primera Guerra Mundial va donar pas a un període de reconstrucció que va obrir un decenni de creixement i dinamismeeconòmic, fonamentalment en els sectors industrials i empresarials.

Després de la contesa dels governs i experts en economia crien fermament en la possibilitat de recuperar la prosperitat econòmica anterior a 1914. Els primers mesos després de la guerra van semblar confirmar aquesta esperança, encara que el nou progrés es va trencar temporalment el 1920 i 1921. A partir de 1922, però, el móndesenvolupat va entrar en un procés de gran creixement, degut, en part, a la recuperació de la producció en les nacions europees més afectades pels efectes de la Gran Guerra, com França o Alemanya.

Els anys vint van accentuar el declivi britànic, l'economia es basava, sobretot, en les indústries tèxtil i siderúrgica. No obstant el descens dels preus de les matèries primeres i dels aliments li vaproporcionar alguns avantatges, ja que el seu comerç es basava en la venda de productes industrials i en la compra d'aliments.

La guerra havia propiciat un espectacular desenvolupament de l'economia nord-americana, que va convertir els Estats Units en la primeres potència mundial. De forma paral.lela, es consolidava el creixement econòmic Japonès i la seva expansió comercial per Orient.UN CREIXEMNET DESEQUILIBRAT

Tres van ser els sectors que van contribuir a desencadenar la crisi: l'agricultura, els sectors industrials envellits i el sistema monetari internacional.
Enmig de la prosperitat dels anys vint i van sorgir alguns signes de debilitat i, encara que en aquell moment aquests aspectes negatius no van ser considerats significatius, des de laperspectiva històrica s'ha comprovat que van ser decisius en el desencadenament i decisió de la crisi de 1929.

El 24 d'octubre de 1929 (dijous negre) es va produir una fallida del mercat de valors de Nova York, que va provocar un llarg període de deflació.

Marxistes, monetaristes, i Keynesians han intentat donar una explicació d'aquest episodi que, en realitat, en realitat es va...
tracking img