Treball sobre la fí de l'imperi romà

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1177 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
El dominat i la
Fí de l'Imperi Romà d'Occident

Nom i cognoms: Karim Ahrouch Medina
Professor/a: Montserrat Bach
Assignatura: Llatí
Curs: 1r Batx. B

Index

Època, espai i situació.

Emperadors.

Accions i rellevancia d'aquests Emperadors.

3.1 Dioclecià i la tetrarquia
3.2 Constanti el Gran
3.3 Els succesors de Constantí
3.4 La fi del'Imperi d'Occident

1. Època, espai i situació

Roma estava en uns situació molt dolenta, ja que després de la crisi del segle III, a partir de l'any 284 va tenir lloc una revifalla del poder imperial i un canvi en la concepció de l'estat quue comportà a:

En primer lloc l'emperador va accentuà el seu poder absolut i alhora va associar, de manera definitiva, altres co-emperadors en elgovern de l'imperi, període que la sa qualificat amb el nom de dominat. En segon lloc (395-476) es va dividir l'imperi en dues parts, amb institucions, organigrama, administració i exèrcit ben diferenciats.
El pes cultural, socioeconòmic i polític es va desplaçar definitivament a la part oriental, cosa que justificà la fundació, per part del l'emperador Constantí, de la ciutat de Constantinoble.La situació, tant econòmica com política, de la part oriental va ser més estable que la d'Occident, per la qual cosa no és correcte parlar de decadència d'Occident.
Es va accentuar la pressió pels pobles fronterers de la part occidental, els quals s'anaven empenyent els uns als altres fins que finalment travessaren les fronteres i ocuparen territoris de l'imperi.
Hi va haver una lluitaideològica entre cristianisme i paganisme, de la qual va sortir vencedor el primer. Amb tot, per una banda la cultura pagana continuà vigent, i, per l'altra, el cristianisme procurà assimilar procurà assmilar moltes de les seves peculiaritats.

2.Emperadors

-Dioclecià i Maximià (284-305)
-Constanti el Gran (306-337)*
-Constanci el Jove (337-361
-Julià, l'Apostàta (361-363)
-Valentinià(364-375)
-Teodosi el Gran (379-395)*
-Honori
-Arcadi
-Ròmul Augùstul (finals de l'imperi)
-Teodoric

3.Accions i rellevancia d'aquests Emperadors

El dominat

3.1 Dioclecià i la tetrarquia
Aquest emperador renovà l'organigrama de govern de l'Imperi. Associà al seu poder tres persones més -un Augustus, amb gairabé les mateixes atribucions que l'emperador, i dos Caesares, queactuaven com a sengles subordinats-, amb els compromís que al cap de vint anys els augustus abdicarien en els cèsars, els quals, al seu torn, nomenarien dos nous cèsars.

Aquest sistem de govern, anomenat tetrarquia, va permetre la descentralització de l'administració i assegurà una millor defensa de les fronteres. En efecte, cadascun dels tetrarques vivia en una ciutat diferent, i s'ocupava de ladefensa d'una zona de l'Imperi. A la taula de més amunt podem veure la distribució de càrrecs i les seus de govern.

Dioclecià també portà a terme una reorganització administrativa i militar que va consistir bàsicament en:
-Distribuir el territori en més provincies i augmentar el nomre de legions, amb la disminució del nombre de components de cada legió.

3.2 Constanti el Gran
Al cap devint anys de govern, Dioclesià
i Maximià abdicaren a favor de Galeri i
de Constanci Clor, que van esdevenir aixì
augusts i que, al seu torn, escolliren els seus
cèsars respectius.

Aquesta és una estatua dels Tetrarques.

Aixi quedà la nova tetrarquia.


Tanmateix el sistema de la tetrarquia no va tenir cap mena de futur. En efecte, la mort prematura de Constanci Clor il'assasinat de Sever desencadenaren una lluita pel poder entre diferents pretendents als càrrecs vacants. La desfeta de Maxenci al pont Mulvi va deixar lliura a Constantí, fill de Contanci Clor, i a Licini, fill de Galeri. L'any 324, però, Constantí es va desfer de Licini i va restablir la unitat del govern imperial en la seva persona.

La figura de Constantí ha esdevingut
popularment cèlebre per...
tracking img