Una imatge no val més que mil paraules

|Lectura català |
|Una imatge no val més que mil paraules |
|Jesús Tuson || |
| Elena Guerrero |
|08/01/2009 || |
| |
| |1. A quin gènere pertany el llibre? Defineix-lo.
Al gènere narratiu, ja que és una obra escrita en prosa i no pertany al gènere de la lírica ni del teatre. Més concretament pertany al subgènere de l’assaig o la crítica. Es caracteritza pel tema lliure, fa ús d’un estil senzill i natural, la subjectivitat, es barregen elements (citacions, proverbis, anècdotes), no hi ha un ordre preestablert(es divaga), brevetat i està dirigit a un públic ampli.
2. Què és un estereotip?
Els estereotips són creences rígides i sobregeneralitzades sobre els atributs associats als membres d’un grup. Generalització, no contrastada, que influeix, una vegada elaborada, en la manera de seleccionar i processar la informació sobre determinats grups socials i culturals.
3. Justifica l’expressió “Unespoques paraules ben agermanades valen molt més que mil imatges”.
Mentre que les imatges simplifiquen la realitat i, de fet, molts cops ni tan sols la poden incloure, les paraules es poden unir per formar estructures lingüístiques que són capaces de transmetre tot tipus d’idees, conceptes,...
Per tant, les imatges serveixen per transmetre algunes idees simples, però la resta de missatges no espoden expressar mitjançant icones o símbols, sinó que cal fer ús del llenguatge. A més, el llenguatge permet fer entrar en joc la imaginació, mentre que les imatges limiten el paper d’aquesta.
4. Amb quins arguments revisa J.Tuson el tòpic: “Els joves parlen malament i els periodistes escriuen malament”.
En primer terme aclareix que aquest tòpic no l’han estès ni els joves ni els periodistes,com és lògic. Segurament han estat persones d’una altra generació que pensen que ridiculitzant a aquests ells queden com a superiors.
Per desmentir el tòpic relatiu als periodistes afirma que aquesta és elitista, és a dir, que l’han inventat persones amb un alt nivell econòmic i social que preferirien tornar a l’època en què només uns quants privilegiats tenien la possibilitat d’aprendre a llegir iescriure. Ara, en canvi, la societat ha patit una transformació radical i tothom (almenys a Occident) té accés a l’educació, fins i tot aquells sense recursos econòmics poden arribar a cursar estudis superiors i tenir un domini molt ample de la llengua. Per tant és normal que ens trobem de tot: des de persones que tenen dificultats a l’hora d’expressar-se fins a aquells que dominen l’art de laparaula.
A més, defensa el fet que els registres que utilitzem els joves són diferents dels que utilitzen els adults o les persones velles des de dos vessants: perquè les llengües canvien amb el pas del temps i perquè els adolescents sempre han tingut la necessitat de crear un “argot” propi amb el qual identificar-se i diferenciar-se d’altres grups. Ara bé, això no vol dir que els joves no...