Unlimitlless

­ SIN LIMITES (Limitless) (2011) Dir: Neil Burger. Intérpretes: Bradley Cooper, Robert De Niro i Abbie Cornish. USA: Tripictures.

A Sense límits, Eddie Morra (Bradley Cooper) és un aspirant a escriptor que pateix una crisi creativa quan un vell amic (el seu excunyat) li dóna a conèixer l’NZT, un medicament revolucionari que permet aprofitar el potencial del cervell percomplet. Gràcies a ell, Eddie és capaç de recordar absolutament tot el que ha llegit, vist o escoltat, aprendre qualsevol idioma encara que només n’hagi sentit unes quantes paraules, entendre equacions complexes i encantar a tot aquell amb qui es creua, sempre que continuï prenent la droga experimental, és clar. Eddie no trigarà a conquerir Wall Street, i en atreure l'atenció d'un magnat, Carl VonLoon (Robert de Niro), qui tractarà d'aprofitar-se de tan magnífic do. Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la Els camps foscos (“The Dark Fields”) d'Alan Glynn i suposa una intensa reflexió sobre el caràcter enganyós de les aparences. En aquest sentit, juga de forma molt visual en proposar el joc psicòtic en què es perd el protagonista. El rerefons de la història es perd per camins confusos,no massa ben trabats i una mica deslligats, el que fa que Sense Límits amb el seu forçat desenllaç no fan sinó incrementar els peròs d'una pel·lícula que podria haver donat molt més de si.
En diverses novel·les i pel·lícules s'ha tocat el tema de l'existència de pastilles que converteixen els que les prenen en persones més intel·ligents, o amb més valor i més habilitats socials. Potser lesreminiscències més antigues siguin els contes de l'Edat Mitjana sobre pocions màgiques perquè l'heroi pugui enfrontar tot tipus de problemes i perills.
Existeixen a la filmografia altres pel·lícules que han tractat d’aquest tema i una d’elles a tenir en compte és "Charly", l'adaptació cinematogràfica de «Flors per Algernoon», un impressionant relat curt de Daniel Kayes que sempre està entre elsprimers llocs de totes les llistes de millors contes de ciència ficció o ficció científica, per al gran grup dels “llestos” de la història. Charly és un home amb retard mental i arriba a convertir-se en un geni. Charly és una cobaia humana sobre el que s'experimenta un medicament, lluita activament per curar-se i, després del seu fracàs, al que s'enfronta no és a la mort del cos, sinó a una cosa moltmés dramàtica: perd la seva intel·ligència i a la noia a la qual havia conquerit per tornar a ser el xaval amb retard mental del principi ... i veiem com es va diluint a poc a poc. Terrible. El pla final, amb la noia veient com Charly, l'amor de la seva vida, perdut per sempre, juga amb uns nens petits al jardí, és esgarrifós. No m'estranya que a Cliff Robertson li donessin l'Oscar per aquest paper.En versió distorsionada podem trobar la pel.lícula de John Turtletaub «Phenomenon», en ella se'ns explica la història d'un humil i simple mecànic de poble que, després de ser il·luminat per unes misterioses llums que semblen venir de l'espai, augmenta la seva capacitat mental ... passant a fer servir molt més del 10% del seu cervell. Això li confereix tota mena de poders paranormals -com latelequinèsia- a part de convertir-lo de la nit al dia en un geni. El problema ve quan se li descobreix un tumor en el cervell que, diuen, potser és el causant d'aquest augment de la seva capacitat.
Lo del mite de l’ús del 10% del cervell ja és un disbarat, com també se’n fa esment a Sense límits (aquí diuen que només fem servir un 20%) de fet el tant per cent és igual, sembla ser que aquest mites'origina a principis de segle i que ve més de la mala interpretació d'un comentari que del comentari en si mateix d’unes afirmacions fetes per Albert Einstein i David Carnegie on es va distorsionar el concepte. Neurofisiològicament sí que podem dir que un 10% són neurones, la resta són les cèl lules de la «glia» o de suport, sense funcions nervioses però fonamentals perquè la resta del cervell...