Urbanisme a la ciutat meditarrània

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 15 (3737 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 30 de enero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
INTRODUCCIÓ - La ciutat es configura actualment per contínus d’activitat, identificació... definits per les xarxes de relació, per la teranyina de relacions que el moviment de persones, de mercaderies i d’informació teixeixen sobre el territori. La ciutat actual és, doncs, una xarxa. Ara bé, cada activitat, cada tipus de relació teixeix la seua pròpia xarxa que es superposa a les altres. Laciutat és, per tant, una xarxa de xarxes. Però l’extensió, la intensitat d’aquestes xarxes varia en diversos moments del dia, de la setmana o de l’any: són de geometria variable. La ciutat, doncs, és una xarxa de xarxes de geometria variable. Aquesta definició de ciutat porta clarament a una conclusió: ciutat i límit són avui conceptes difícilment conciliables. O, dit d’una altra manera, la discusiósobre els límits de la ciutat en la qual tants ens hem encaparrat i hem dedicat tants esforços, és difícilment resoluble de manera unívoca des d’un punt de vista científic. (Oriol Nel·lo, 61). - L’urbà, per a H. Lefebvre, és el resultat de la combinació de tres trets estretament associats: el transfuncional (representat pel monument, expressió de la creativitat col·lectiva -o de la voluntat del’Ajuntament- i de l’atenció utopista de la ciutat), el multifuncional (expressat pel carrer, fonament de la sociabilitat i del teatre espontani), el lúdic (moment omnipresent i “difós” en l’espai de la ciutat més enllà del temps i del comportament recreatiu després del treball) (H. Lefebvre, pàg. 173-184) (De lo rural a lo urbano). La perspectiva que s’inspira en el funcionalisme integral afebleix cadacop més aquell substrat d’espontaneïtat social sense el qual les estructures arquitectòniques i urbanístiques, fins i tot les més racionals i les refinades tècnicament, resten sense aquell valor autenticament “recreatiu” que especifica l’urbà. - La degradació de l’urbà prové del conflicte entre valor d’ús i valor de canvi. La ciutat i la realitat urbana depenen del valor d’ús. El valor de canvi,la generalització de la mercaderia produïda per la industrialització, tendeixen a destruir, subordinant-la, la ciutat i la realitat urbana, receptacles del valor d’ús, germens d’un virtual predomini i d’una revalorització de l’ús. No sols, però, la recerca del profit modifica, negativament, l’estructura social de la ciutat i genera un teixit urbà que serà la matriu d’una nova dimensió de l’economiai d’una nova morfologia del territori. H. Lefebvre atribueix una part important del procés de degradació de la ciutat als límits de les estratègies urbanes, a les errades de les anàlisis que han frustat els experiments de barris i de noves ciutats, i que també podem aplicar a obres dirigides a propugar nous espais públics i referents simbòlics col·lectius no directament assumits per lacol·lectivitat. Les arrels d’aquest fracàs han de buscar-se en la intel·ligència analítica que dirigeix la projecció dels nous asssentaments, vertaders i propis laboratoris, on s’intenta en va reconstruir artificialment una vida social. (pàg131) - L’urbanisme funcionalista ha hagut de pagar el preu de les seues limitacions i, a més, el dels usos perversos que se n’ha fet (...). Àrees centrals congestionadesi especialitzades que perden el seu paper integrador en benefici de funcions administratives, barris històrics trossejats i desarticulats per actuacions viàries, poc respectuoses amb els entorns i amb la qualitat de la vida quotidiana dels residents (...). En alguns casos va prevaldre la revalorització formal de la ciutat existent o la mitificació culturalista de la ciutat històrica (J. Borja pàg.30-32).

- L’acció urbanística deuria incoporar objectius redistributius i estudis d’impactes socials en tots els projectes urbans, etc. (J. Borja, 53).

- Def: comunidad: Totes les formes de relació caracteritzades per un alt grau d’intimitat personal, profunditat emocional, compromís moral, cohesió social i continuïtat en el temps” Pág 71. - Es produeix un sometiment de la voluntat...
tracking img