valenciano
Els llenguatge i les funcions comunicatives
Naixem amb la capacitat genética per a comunicar-nos mitjançant la paraula.
Llenguatge: es la capacitat decomunicación amb la paraula, es un mitjà de comunicació amb els altres.
Llengua: es el conjunt de normes que comparteix un grup de parlants.
Parla: les carecteristiques de cada llengua propies d´un grupsocial, com por ejemplo el acento de una persona de un sitio diferente.
Codi: es la llengua qui parla cadascun.
La lligüistica h reconegut en el llenguatge funcions vinculades amb lacomunicació com ara les següents:
Funció referencial: funció primordial , transmetre información.
Funció expressiva o emotiva: l´expressió
Funció apel*lativa o conativa: manifesta en ordres, manaments,segguriments o consells.
Funció fática: quan cridem l´atenció del intelocutor.
Funció poética: Prodemina quan l´objectiu és fonamentalment estétic i lúdic. Expresa la bellesa, el recurs a larima, al ritme, son manifestació son d´aquestes funció.
Funció metalingüística: fem servir el llenguatge per a explicar com funciona el llenguatge mateix; apareix en la sistemarització delllenguatge: diccionaris, gramàtiques.
Funció identificativa: el llenguatge permet identificar les persones com a individus i com a membres d´un determinat grup social.
LES MÀXIMES CONVERSIONALES ILES IMPLICATURES
El bon comunicador sap que la comuncació és una activitat cooperativa.
El principi de cooperación regeix comunicacó com na mena d´acord implícit entre el parlants
Màximes onormes conversacionals:
Máxima de qualitat o de veritat: cal si que cert.
Màxima de quantitat: dona información justa i necessària segons la situación comunicativa, no hi ha que pasar-se niquedarse curt.
Máxima de la relació o pertinéncia: digues coses que sigein pertinents, que tinguen a veure amb la situación.
Máxima de manera: has de ser clar, precís i ordenat.
Les...
Regístrate para leer el documento completo.