Valencià

VARIACIÓ DIATÒPICA

Com hem vist en cursos anteriors, les llengües vives es caracteritzen per un procés de va­riació constant que genera varietats diacròniques (temporals i generacionals), diatòpiques (geogràfiques), diastràtiques (socioculturals) i diafàsiques (varietats de parla o registres).
Centrant-nos en les varietats diatòpiques o dialectes geogràfics del català, aquests són lavarietat oriental i la varietat occidental i es diferencien per una sèrie de trets distintius que han estat sistematitzats per Joan Veny i que t'exposem en el quadre següent:



















MANIFESTACIONS DEL SUBESTÀNDARD
VALENCIÀ A NIVELL ESCRIT

1) Accentuació tancada en determinades posicions:
. els verbs en -éixer: conéixer, paréixer, meréixer, nàixer (nèixer)
. elsfinals en -és, -én, -é: anglés, francés, interés, depén, cinqué...

2) L’ús del morfema -e en la primera persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació: parle (parlo, parl), treballe (treballo, treball)... Però les comarques del nord de Castelló usen el morfema -o.

3) El present de subjuntiu diga (digui), tinga (tingui), crega (cregui) i l'imperfet tinguera (tinguès), vinguera(vinguès).

4) En algunes comarques del nord de Castelló s'usa hagués, i no haguera, en l'imperfet de subjuntiu. També el fan servir alguns escriptors de tot el territori valencià.

5) Les formes valencianes de l'incoatiu, patisca... alternen amb unes altres que es formen amb -e, patesca.

5bis) Hi ha autors que redueixen elegeix a elegix, pateix a patix, etc. Amb tota probabilitat un text que nousa elegeixi sinó elegisca o elegesca serà d'un autor valencià.

6) El femení dels possessius meua, teua... (i no meva, seva...).

7) Algunes variacions vocàliques: ar­rancar, llançar, traure, nadar, xarrar (enfront de arrencar, llençar, treure, nedar, xerrar) i algunes variants for­mals de paraules concretes: espentar, polp, carabassa, caragol, cartó (enfront d’empentar, pop, carbassa, cargol,cartró).

8) L’aparició de les formes hui (avui) i huit (vuit).

9) Les combinacions de pronoms fe­bles li’l, li la, li’ls, li les per les habituals a la resta del domini (l’hi, la hi, els hi, les hi).

10) L'ús de tindre i vindre (i els compos­tos) no està generalitzat, ja que, fins i tot, alguns subdialectes valencians utilitzen les formes tenir i venir.

11) Els autors valencians nosolen usar els demostratius simples (este, eixe...) No obstant això, l'aparició d'aquestes formes garanteix que es tracta d'un text valencià.

12) Els valencians usen els tres graus de demostratiu: aquest, aqueix i aquell.

13) Els autors valencians solen distingir entre el substantiu ésser i l'infinitiu ser (gerundi sent), però aquesta diferèn­cia es va estenent a la resta del domi­nilingüístic.

14) L’ús d'uns geosinònims determinats, però cal tenir present que no tots són determinants: si ho són, en general: eixir (sortir), xic (noi, al·lot), prompte (aviat), vesprada (tarda), poal (galleda), fessol (mongeta), melic (llombrigol).
Exercicis

1) Enumera les huit zones que formen el nostre territori lingüístic.

2) En quants estats europeus es parla la nostra llengua? Quins són?3) Subratlla els trets distintius de varietat diatòpica (oriental o occidental). Indica en cada cas a quina varietat pertany la paraula subratllada i quina forma té en l'altra varietat.

Preferisc usar la granera abans que no l'aspiradora.
Canto per espantar les meves penes i no pas les teves.
M'estime més anar als bous que no al futbol.
Per mi, que hi vagin tots sols.
Els xiquets de huiseran els hòmens de demà.
Gairebé puc assegurar que menjo cinc cops al dia.

4) Llig aquest fragment i respon la pregunta següent: Indica a quina varietat geogràfica pertany el text i posa’n quatre exemples que ho demostren.

Abans d’obrir els ulls recordà el fum, primer el fum dels pots de gas que era de color gris com vapor brut o com quan cremen palla o herba encara humida i ascendia...