Vicent Andres Estelles

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: VIDA I OBRA
Estellés és, sens dubte, el millor poeta valencià des del segle XV. Hem de remuntar el temps
fins a Ausiàs March o Roís de Corella per trobar una altra veu poètica tan poderosa. Tanmateix
Estellés no serà conegut - i reconegut- fins a la dècada dels anys setanta, a pesar que ja portava
gairebé vint anys dedicat a la poesia, amb quatre llibres publicats.Serà a partir de 1970 que es
produirà el que s'anomena fenomen Estellés: entre 1970 i 1980 en publicarà més de cinquanta.
Va nàixer a Burjassot el 1924 d'una humil família de forners, ofici que va conèixer i que s'ha
convertit en tema d'alguns dels seus poemes. De molt infant va estar marcat per la presència de la
mort, tant familiar com la derivada de la guerra civil. Aquesta presència obsessivai constant de la
mort el marcarà profundament de manera que aquest serà un dels seus temes principals. De ben
jove començà a escriure peces teatrals que encara resten inèdites. Quan comptava amb dotze anys
esclatà la Guerra Civil i va viure els patiments, les privacions, els horrors de la guerra. Element que
també convertirà en tema de la seua poesia. Si mala fou l'experiència de la guerra,pitjor fou, en tots
els sentits, la postguerra: repressió, afusellaments, presons, persecucions, fam misèria, alienació
col·lectiva, etc. Estellés, fill de la seua època, parla d'allò que veu i sent i esdevé cronista crític del seu
temps. És en aquest sentit que Estellés ha estat considerat un poeta realista.
Cap a 1943/44 va col·laborar amb un diari de València i, posteriorment, el mateix diarili va
pagar els estudis de periodisme a Madrid. A partir de 1948 treballà de redactor al diari Las Provincias
i alhora entrà a formar part de la tertúlia que organitzava l'editorial Torre (Xavier Casp) on va publicar
el seu primer llibre de poesia. Per aquells anys va conèixer Joan Fuster. Una profunda amistat els uní
des d'aleshores. El 1958 fou nomenat redactor en cap de Las Provincias,càrrec que exercí fins a
1978, any en què fou arbitràriament acomiadat aprofitant una malaltia. Ja a partir dels anys 19621963 la seua posició al diari era precària perquè li feien el buit i treballava marginat, per raons
polítiques, al seu despatx de redacció. Reflex d'aquesta situació és el seu llibre Horacianes (1963) on
ens dóna una visió gairebé periodística de la realitat valenciana d'aquellsanys.
L'any 1953 apareixerà el seu primer llibre de poemes Ciutat a cau d'orella. El 1955 es va
casar amb Isabel, tantes vegades apareguda amorosament als seus poemes. La desgràcia, però, els
va visitar aviat: el 1956 mor la seua filla de quatre mesos. Arran d'aquesta mort, i dedicat a la filla
morta, publicarà La nit (1956) que fou el seu primer èxit. Aquest mateix any obté el premiCantanigrós amb Donzell Amarg (1958) que, en realitat, fou la primera obra que va escriure. L'any
1966 guanyà el premi Ausiàs March de Gandia amb L'inventari clement (1971). Dos anys més tard
guanya el premi València de la Diputació Provincial amb La clau que obri tots els panys (1971). Serà
a partir dels anys setanta que es produirà el que adés hem anomenat fenomen Estellés. Es
publicaran granquantitat d'obres i, a nivell de públic lector i de crítica, seran els anys de la seua
consagració com a millor poeta valencià des d'Ausiàs March. Així publicarà: Lletres de canvi (1970),
Primera audició (1971), Llibre de meravelles (1971), L'ofici de demà (1972). En aquesta dècada
comença, també, la publicació de la seua obra completa que comença amb el volum Recomane
tenebres 1 (1972) i segueixamb Les pedres de l'àmfora 2 (1974), Manual de conformitats 3 (1977),
Balanç de mar 4 (1978), Cant temporal 5 (1980), Les homilies d'Organyà 6 (1981), Versos per a
Jackeley 7 (1982), Vaixell de vidre 8 (1983), La lluna de colors 9 (1986) etc. L'any 1975 va començar
a escriure El Mural del País Valencià, un conjunt de més de dos mil versos sobre la història, la
geografia i els personatges...