Vida i economia en el barri de gràcia

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 42 (10439 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 14 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
0. Introducció

El meu Treball de Recerca de la “vida i economia en un barri de Barcelona”, concretament el barri de Gràcia, serà de tipus descriptiu, on intentaré descriure el barri basant-me en la vida nocturna d’un dels barris més antics de Barcelona, fent una descripció geogràfica de la zona. Em centraré en les places, les quals tenen un paper molt destacat en la vida nocturna del barri jaque son un centre de reunió i trobada dels joves, i dels seus carrers principals, on s’aprecia una barreja entre l’essència més antiga del barri i la modernitat d’una ciutat com Barcelona.
També descriure l’economia nocturna del barri, buscant dades sobre les principals fonts econòmiques del barri com també de l’economia submergida o il•legal, que també té un paper important. Les “festes deGràcia”, conegudes arreu de Catalunya, seran un punt molt important dins del meu treball, on aprofitaré l’estiu per buscar-ne informació i participar en les festes d’aquest 2007.
El meu pla de treball es basarà en amplia la bibliografia, durant l’estiu, amb la recerca a Internet del primer apartat del treball ( Descripció de la zona) i realitzar activitats de camp, com la referida a l’economiasubmergida, buscant informació de primera mà sobre el tema, com també informant-me de l’ambient social del barri, on les cases okupes i els casals de joves tenen una participació molt activa.


1 - Descripció de la zona

La Vila de Gràcia, desde un inici ha sigut dependent de Barcelona, i molt escassament poblada per un seguit de masies. Però en el segle XVI-XVII es van unir tres convents i unseguit de torres, propietat de la burgesia barcelonina. Aquest nucli que es va forma, va donar pas al segle XIX a un nucli agrícola molt important en la zona degut a d’industrialització i al gran espai per a crear fàbriques.
Al 1850 Gràcia es tornà un municipi independent de Barcelona. A partí d’aquí la seva població va augmenta el triple en nomes 20 anys. Arran del gran desenvolupament de laVila de Gràcia, Barcelona va mostra el seu interès per unir-se d’alguna manera amb Gràcia, d’aquí sorgí el passeig de Gràcia.
Quan finalment al 1987 Gràcia i Barcelona van ser unides, la població de Gràcia havia arribat als 62.000 habitants, i amb una gran activitat comercial, però mancada de serveis i equipaments. Però poc a poc es van anar creant millores com els mercats de la Llibertat (1893) ide l´Abaceria Central. La urbanització sovint la feien de forma autònoma els propietaris dels terrenys, fet que explica els canvis de nom i la discontinuïtat física d'alguns carrers, així com les nombroses places, normalment una a cada propietat.

Delimitació del barri
Avui en dia el barri de Gràcia avarca des de el carrer Còrsega per baix, i fins la travessera de Dalt. I esta compres entreVia Augusta i L’Escorial. Es un dels barris de Barcelona més petits, però alhora un dels que te una vida pública més activa, i també una gran riquesa cultural.
1.1. Places

El barri de Gràcia té un gran nombre de places, a causa que durant l’expansió industrial els diferents comtes o propietaris de les terres anaven construint de forma autònoma, sense cap tipus d’ordre, això és el que dónalloc al gran nombre de places que hi podem trobar, sense cap tipus d’estratègia ni ordre.

En aquest treball m’agradaria centrar-me nomes en 4 places: Plaça del Diamant, de la Virreina, de Rius i Taulet i la Plaça del Sol.

Plaça del Diamant

Aquesta plaça rep aquest nom des que al 1860, Simó Singlà va vendre els seus terrenys al regidor de la Vila i de professió joier, Josep Rossell, i enhonor d’aquest nou propietari la plaça rep el nom de diamant com altres terrenys porten noms relacionats amb la joieria.

La plaça del Diamant és una de las més famoses de Gràcia, en part, gràcies al llibre que va escriure Mercè Rodoreda “ la plaça del Diamant”, que va donar-la a conèixer a tot arreu. A la plaça també destaca l’escultura de Xavier Medina-Campeny, “la Colometa”, un homenatge a la...
tracking img