Vint postes de sol perdudes

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 2 (297 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 21 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Vint postes de sol perdudes

Heus aquí una vegada

Que algú tardà a somriure;

S’enfilava al mur cobert

De l’heura més espessa,

Davant del barracó

On ell vivia.

Noes podia animar

Perquè es distreia.

Contemplava l’èter blau

(Que, en el fons, és bella vista,)

Sospirava dolorós.

Mai havia estat algú

Que el que sentiaexpressés

Pel gran mal que causaria.

S’ho guardava tot per dintre.

Estava reprimit.

Era de molt demanar

Sota la màscara, ocultar,

Que en el fons més just

Li seria aell plorar.

Perquè al seu gran cel blau,

No hi havia espai

De companyia.

Ell hi reflectia

Allò que algun moment

Va ésser

la vida.

Sa existència,tristament

Era un gris de l’horitzó

El que algun moment

plouria

Dels seus ulls i del seu cor.

Heus aquí el trist ésser,

Víctima del dol

Que sentia dintre seuArraigat, el desconsol.

Anava envellint,

Com el cel quan s’enrogia.

Li recordava certs temps

I l’inundà de melancolia.

Un pi que del que mil rajos

De sol hi vaneixir

Resultaven ser milions

De promeses per complir.

L’alta diada

Que en blau romangué

Que mal feia veure

Que era un cel serè

Eren les normes

Que havia derespectar.

Era el seu ego

Social, traïdor i fals

Que a ell li obligava

A somriure sens perquè.

Aquella llunyania

Inferior, de color groc,

Era, ni molt ni poc

El queen el fons sentia.

El seu profund desig

De matar-se aquell dia.

Heus aquí, persones

Que fins ara m’heu seguit

Com és que un fort home

Pot caure en l’oblit.

Peròhi havia quelcom

En què s’hagué de fixar:

Que després de la gran nit

I d’un callat procés

Tot tornava a començar.

Però allò no hi feia res:

Mort era i mort quedarà.
tracking img