Vision ciega

Punt 1. Introducció
Pacientes ciegos total o parcialment que afirman no ser capaces de ver un objeto. Sin embargo, si se les pide que señalen donde se encuentra o que indiquen su forma, aciertan. La conclusión es que pueden ver, però no son conscientes.
Punt 2. Fisiologia
La visió és possible gràcies a que els ulls perceben les ones electromagnètiques per la retina i arriben al sistema nervióscentral pel nervi òptic anomenat segon parell cranial. Dins del sistema nerviós central la informació visual arriba al nucli geniculat lateral del tàlem des d’on es projecten les radiacions òptiques cap a l’escorça visual primària (V1).
La funció de V1 és codificar la informació visual procedent del tàlem i projectar-la a les escorces visuals extraestriades (V2, V3/VP i V3A)
L’escorça visualprimària o V1 està situada al lòbul occipital del cervell, més concretament envoltant la fissura calcarina.


L’escorça visual primària està indicada en groc. VISIÓ DORSOLATERAL???????????
La visió cega és deguda a una lesió en l’escorça visual primària. Aquesta lesió sol ser ocasionada per una apoplexia que és una interrupció del reg sanguini que va a V1, quan es dona aquesta situació l’únicafectat és V1 i per tant la informació visual es capta igual tot i que desprès no es codifica i per tant no es projecte a altres àrees visuals i això provoca que els afectats experimentin ceguera.
A diferència de la ceguera a causa de lesió d’ulls aquests afectats la informació la reben i per això poden esquivar objectes inconscientment.
La ceguera pot ser total o només d’un ull ja quel’escorça visual està dividida en dos hemisferis. Si només es lesiona un hemisferi encara codificarem informació d’un camp visual.
Punt 3.
Les persones amb visió cega no poden veure res del seu camp cec, tot i així, si que poden ser vagament conscients dels objectes que estan presents. És a dir, poden ser conscients d’estímuls visuals no vistos.
Segons molts investigadors, això es deu a que, quan unapersona perd la seva V1 (o una part) i per tant, perd també la visió del camp visual corresponent, el fluxe d’informació a través de les vies neurals que circunvalan a V1, d’alguna manera, també transmeten una petita quantitat d’informació visual a les regions superiors del cervell involucrades en la visió fet que fa tenir una mínima consciència d’estímuls visuals tot i que no es tingui la capacitatde veure’ls.
Al 1973, l’equip dirigit per Ernst Pöppel, va comunicar que havia mesurat moviments oculars a pacients que havien perdut la V1. Els pacients declaraven que no veien els objectes, tot i això, els seus moviments oculars s’encaminaven cap a ells.
Però va ser Larry Weiskrantz qui va evidenciar l’existència de la visió cega amb l’estudi de DB, un home de 67 anys que va perdre la meitatesquerra de la seva V1 als 33 anys.
DB presentava moviments oculars encaminats cap a objectius visuals però a més, Weiskrantz va obligar-lo a escollir entre dues opcions definides en lloc de limitar-se a preguntar-li que es el que veia.
Les respostes de DB van resultar ser correctes amb una freqüència major a la que es pot esperar per atzar.
La habilitat de “veure el no vist” pot ser milloradaamb la pràctica.
Tal i com va demostrar Weiskrantz al 2006 en un experiment amb 12 pacients amb visió cega als quals els demanava quin de dos estímuls (un color vermell pampallugant o un punt gris) havia aparegut al mig del seu punt cec.
Els resultats van mostrar que el participants van augmentar els seus encerts notablement al cap de 3 mesos de pràctiques i sobretot, estaven més segurs de lesseves respostes.
En el cas de DB, després de realitzar nombroses practiques de visió cega, Weiskrantz, Trevethan i Sahraie van demostrar que la seva sensibilitat en el seu punt cec, era superior al que podia aconseguir amb la visió normal. DB va realitzar perfectament una tasca molt difícil per a gent amb visió normal i la va realitzar millor en el seu punt cec que en el seu punt sà.
A...