Watson I Crick

WATSON I CRICK.
JAMES DEWEY WATSON
Biografia:
(Chicago, 1928) Bioquímic i genetista nord-americà, Va rebre el premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1962 pel descobriment de l'estructura molecular en doble hèlix de l'àcid desoxiribonucleic (ADN), i pel seu significat com a molècula transmissora de l'herència biològica. Ha dirigit el Projecte Genoma Humà des del 1988 fins a 1992, any en què varenunciar, com a protesta a la possibilitat que es patentin els gens. Se'l considera un dels pares de la biologia molecular.
Va estudiar a la seva ciutat natal ia Indiana. El 1947 va obtenir l'equivalent a una llicenciatura en Zoologia i el 1950 obté el seu doctorat en Zoologia per la Universitat d'Indiana. En aquesta universitat va conèixer a genetistes i microbiòlegs que li van despertar elseu interès per la genètica i la microbiologia, i de fet la seva tesi versava sobre els efectes dels raigs X en la multiplicació dels bacteriòfags, tesi que va ser dirigida pel biòleg italià Salvatore E . Luria.
Posteriorment va completar els seus estudis amb una beca postdoctoral al Consell Nacional d'Investigació de Copenhaguen, on s'estaven realitzant investigacions sobre les estructures de lesgrans molècules biològiques; allà es va interessar per la química estructural dels àcids nucleics i va treballar en l'ADN de les partícules víriques infeccioses. Va conèixer, en un simposi celebrat a la ciutat de Nàpols, el treball de l'investigador Maurce Wilkins, i això li va fer central el rumb de les seves investigacions cap al descobriment de la química estructural de les molèculesbiològiques.
Va treballar a la Universitat de Cambridge, on va investigar, al costat de Francis Crick, l'estructura de l'ADN, constatant els components essencials d'aquest àcid: quatre bases orgàniques, que havien d'estar enllaçades per parells, adenina amb timina i guanina amb citosina. Les cadenes del sucre desoxirribosa apareixien unides a grups fosfats ia aquestes bases orgàniques. La informació basesobre els components de l'ADN ja havia estat proporcionada per científics com Chargaff, i pels biofísics Rosalind Franklin i Maurice Wilkins, els quals ja havien utilitzat les tècniques cristal·logràfiques de raigs X per fotografiar la molècula d'ADN.
Amb aquesta informació i animats per les tècniques de treball de Franklin i Wilkins, Watson i Crick van discernir l'estructura helicoïdal d'unamolècula d'ADN, que estava formada per dues cadenes de bases de nucleòtids enllaçades en forma de doble hèlix, la doble hèlix presentava cap al exterior les molècules de sucre i fosfat, i cap a l'interior les bases aparellades de forma complementària. Aquest model molecular en doble hèlix feia que la molècula es duplicar, ja que les dues cadenes de l'hèlix eren complementàries i això constituïa la basedels mecanismes de transferència de la informació biològica. Amb això es va poder comprendre com es transmet el material hereditari d'unes generacions a unes altres. Es considera aquest descobriment com un dels principals esdeveniments científics del segle XX, que va canviar el rumb de la bioquímica i va donar pas a una nova disciplina, la biologia molecular.

FRANCIS CRICK:
Biografia:Primogènit en una família de sabaters, Harry i Elizabeth Crick (amb cognom de soltera Wilkins), a Weston Favell, un petit poble a Northampton en què es crio. Des de petit va tenir interès en la ciència i va aprendre tot el que podia dels llibres. De petit, era portat a l'església Congregacionalista pels seus pares, ia l'edat de 12 anys li va dir a sa mare que ja no volia assistir. Va preferir lainvestigació científica a les creences de qualsevol dogma. Va assistir a l'escola Northampton Grammar School (avui Escola Northampton per a Nens) i després dels 14 anys va rebre una beca per estudiar Matemàtiques, Física i Química a la Mill Hill School de Londres. Va estudiar física a la University College London, després de ser rebutjat per la Universitat de Cambridge, llicenciant-se en ciències en...