Webquest

1. Els precursors:
John Napier: Va ser un matemàtic escocès famós per la seva invenció dels logaritmes de funcions matemàtiques que permeten convertir les multiplicacions en sumes i les divisions en restes. Napier va inventar un dispositiu consistent en uns escuradents amb números impresos que amb un enginyós i complicat mecanisme li permetia realitzar operacions de multiplicació i divisió.Blaise Pascal (Pascalina): El 1942 el francès va fabricar als 19 anys la primera màquina sumadora mecànica, anomenada "Màquina Aritmètica" i popularment coneguda com la "Pascalina" destinada a ajudar al seu pare. El seu mecanisme estava basat en rodes dentades. Aquest invent va ser molt important, ja que va provar que un dispositiu material podia realitzar operacions que semblaven exclusives de lament humana.
Gottfried Leibniz (Calculadora Universal): Aquest filòsof i matemàtic alemany al seu torn, va desenvolupar una màquina multiplicadora, mentre hi va haver d'esperar fins a finals del segle XIX per a poder completar les 4 operacions (+, -, /, *). Les dificultats en la fabricació dels engranatges de precisió no va permetre el seu desenvolupament massiu fins al segle XIX. Aquest tipus demàquines permetia una sola operació alhora i no tenia memòria.
Joseph Jacquard (Teler Automàtic): A causa de les operacions repetitives que requeria la producció de teles, aquest inventor va imaginar conservar la informació repetitiva necessària en forma de perforacions en targetes per la qual cosa, va ser el primer a emprar targetes perforades per emmagatzemar la informació sobre el dibuix delteixit i a més controlar la màquina.

Charles Babbage (Màquina De Diferència): És considerat com el pare de la informàtica i un dels grans precursors de la informàtica. El 1822 va dissenyar la seva màquina diferencial per al càlcul de polinomis, l'èxit el va portar a dissenyar una màquina anomenada màquina analítica que es pot considerar un autèntic prototip dels ordinadors actuals enconsiderar els elements del programa, memòria, unitat de control i perifèrics d'entrada i sortida per targetes perforades a més d'una unitat aritmètica-lògica, amb targetes separades per a programes i dades. Però aquesta màquines mai es van arribar a construir totalment a causa de les poques possibilitats tecnològiques de l'època.
George Boole (algebra De Boole): El segon fet fonamental del segle XIXcorrespon al desenvolupament realitzat per aquest britànic autodidacta d'una nova teoria sobre àlgebra. El 1847 als 32 anys va publicar "L'anàlisi matemàtica del pensament". El 1854 publica la seva obra magna "Les lleis del pensament" la seva àlgebra consisteix en un mètode per resoldre problemes de lògica que recorre només als valors binaris "1" i "0" ja tres operacions: "AND" (i), "OR "(o) i" NOT"(no). A partir d'aquesta "àlgebra binària" s'ha desenvolupat posteriorment el que coneixem avui com "codi binari", que utilitzen tots els computadors actuals.

Herman Hollerith (Màquina tabuladora): Va construir a finals del XIX la màquina tabuladora, que per mitjà de targetes perforades reduïa el temps per processar les dades del cens dels Estats Units. Era elèctrica i detectava els buits operforacions en les targetes, basant-se en la lògica de Boole. Va ser un dels grans èxits industrials del càlcul automatitzat.

Leonardo Torres Quevedo (aritmòmetre Electrònic): Entre 1893 i 1920, diverses màquines van ser capaces de resoldre equacions algebraiques. Més tard es va inventar el "aritmòmetre Electrònic", que consistia en una màquina calculadora connectada a una màquina d'escriureen la qual es teclejaven els nombres i les operacions. El càlcul es realitzava sense cap intervenció d'operador humà i quan finalitzava, els tipus de la màquina d'escriure escriuran automàticament el resultat.

2. L’impuls de la 2ª guerra mundial:

Durant la Segona Guerra Mundial va tenir lloc l'impuls definitiu per a la moderna tecnologia informàtica. No obstant això no es tracta d'una...