yeee

M I Q U E L M A S D É U

Miquel Masdéu era un noi jove, de classe baixa, treballava de fanaler. Tenia les dents blanques i lluents, la mirada dura i tendra iun somriure preciós.
Miquel Masdéu va ser el primer amor de Teresa. Es van conèixer un dia amb l’acabament de la tardor, al peu d’un fanal. A Miquel li va caureuna fotografia seva, vestit de soldat i apuntant amb un fusell. Tresa l’agafà i Miquel li va demanar que se la quedés. Van mantenir un romanç que Teresa recorda comuna bogeria de joventut. El Miquel li deia coses molt boniques a la Teresa; “Ets una nina a l’aparador del mon.” “Tot et riu, la boca, els ulls, la sang que et pujaper les galtes.” Teresa quedà embarassada, de Jesús Masdéu, que després s’afillarà amb el seu marit Salvador Valldaura. Miquel, poc més tard, confessà a Teresa queera casat, i Teresa decidí que no volia tornar-lo a veure mai més.
Els diumenges, Miquel l’esperava a la cantonada de casa de Teresa. Un dia, Teresa, baixà decasa per demanar-li que marxés. Ell li donà un paquet, on hi havia un sabó en forma de cor. El cor feia olor de lilàs. Un cop a casa, agafà un gerro de vidre que omplíd’aigua i a dins hi tirà el cor i l’amagà a la tauleta de nit. Temps més tard, quan Jesús ja havia nascut, tornar a mirar el gerro, el cor de sabó s’havia fos, il’aigua havia quedat tèrbola. Tirà l’aigua per l’aigüera, i tingué plena consciencia que acabava de llençar la seva joventut.
Miquel Masdéu mor amb la proclamació dela segona República. Jesús Masdéu li anuncia la mort del Miquel a Teresa, que li provoca el retorn a la joventut, i al gran amor de joventut Miquel Masdéu.