yuytu
Páginas: 16 (3776 palabras)
Publicado: 28 de enero de 2014
LA NOVEL·LA
Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884. L’Escanyapobres va ser traduida al castellà per R. Altamira -que prou maldecaps va tenir amb el títol-, El Esgañapobres (1897), i al francés per Albert Savine -que no en va patir cap-, Le Rapiat (1899). L’éxit editorial de la novel·la i l’interés generalque va sostenir durant ben bé un quart de segle -una de les etapes més denses i productives de la història de la literatura moderna- n’indiquen la connexió amb l’escriptura modernista.
Oller explica en les seves Memòries literàries que va escriure L’Escanyapobres en quinze dies a les primeries de 1884, que fou un punt crucial de la seva trajectòria literària. La descriu com una obra "absolutamentefilla de la meva fantasia, sens tenir altres arrels en la realitat que alguns tocs de la roïnesa de l’Oleguer... i algunes d’aquelles impressions sumàries que ofereix constantment a tots l’espectacles de la vida".
LA FIGURA DE L’AVAR
El tema de l’avarícia i la figura de l’avar tenen una tradició llarga i persistent en la literatura universal. En el XIX, però, segle materialistaper excel·lència, quan, sota el signe del capitalisme desenfrenat, els diners assumeixen un paper d’impuls primari en les relacions socials i personals, aqest arquetipus literari adquireix un relleu especial i uns matisos ben particulars. L’avarícia ja no és vista com un pecat qualsevol, sinó molt més concretament com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en la societatvuitcensista. La novel·la realista vulgaritza per dir-ho així, la imatge literària de l’avar.
L’OLEGUER
L’Oleguer se’ns presenta com un ésser desarrelat del seu medi natural (la carretera i el camp obert que havia recorregut de traginer), aliena pel progrés. El contacte amb la naturalesa desperta en el seu interior vagues enyorances atavístiques, unes reacciones pregones que ell es incapaç deracionalitzar, però que, através de la tonalitat de les descripcions i llur encadenament, el lector interpreta com unes reflexions sobre el sentit absolut de la acció.
TRACTAMENT DEL TEMA I ORGANITZACIÓ DE LA ACCIÓ
Com a tipificació de l’avarícia -en una obra que planteja, en un altre nivell, una de les majors inquietuds, adés manifesta adés latent de la vida i el pensament del segle XIX: elconflicte Natura-Civilització- el caràcter central de l’obra és una creació literària prou compcta i convincent. Però allà on s’afirma encara més la potència imaginativa i l’originalitat d’Oller en el tractament del tema és en la invenció de dos personatges complementaris i llurs relacions amb l’Escanyapobres.
La mania de "fincar-se" del Xirinac, molt pròpia del seu ofici d’advocat, no solamentel duu a la ruïna, amd la compra del castell de Pratbell, sinò que també ocasiona els maldecaps de l’Oleguer amb la masia dr la Coma i, a la llarga, la mort d’aquest a mans de l’Eloi. La Tuies el tiranitza i, com a obsessionada pels diners. s’iguala a l’Oleguer per finalment vèncer-lo.
El gran encert del novelista rau, més que en la invenció de la Tuies en si, en el desdoblament dramàtic del’avarícia, és a dir, en la unió Oleguer-Tuies, on es genera l’extrem més aberrant i exagerat de la "passió" que es va proposar d’estudiar. La progressió de llur relació, producte lògic d’una "atracció d’afinitat molecular, empenta... de necesitats aparellades", forma l’eix estructural de l’acció i alhora el focus de la visió irònica que hi predomina.
REALISME NARRATIU I REALITAT COETÀNIA
L’Escanyapobres no estractava pas d’una obra basada en la còpia d’un episodi concret tret de la realitat, sinó que presenta una mena de síntesi històrica de l’impacte de la industralització en el camp català. Mirant enrera Oller remunta la crisi sòcio-econòmica d’aquest sector fins als seus orígens en els anys 50, però enfocant-la des de la perspectiva del moment actual, des de la Barcelona de...
Amb L’Escanyapobres Narcís Oller guanyà un premi extraordinari i el mestratge en prosa als Jocs Florals de Barcelona de 1884. L’Escanyapobres va ser traduida al castellà per R. Altamira -que prou maldecaps va tenir amb el títol-, El Esgañapobres (1897), i al francés per Albert Savine -que no en va patir cap-, Le Rapiat (1899). L’éxit editorial de la novel·la i l’interés generalque va sostenir durant ben bé un quart de segle -una de les etapes més denses i productives de la història de la literatura moderna- n’indiquen la connexió amb l’escriptura modernista.
Oller explica en les seves Memòries literàries que va escriure L’Escanyapobres en quinze dies a les primeries de 1884, que fou un punt crucial de la seva trajectòria literària. La descriu com una obra "absolutamentefilla de la meva fantasia, sens tenir altres arrels en la realitat que alguns tocs de la roïnesa de l’Oleguer... i algunes d’aquelles impressions sumàries que ofereix constantment a tots l’espectacles de la vida".
LA FIGURA DE L’AVAR
El tema de l’avarícia i la figura de l’avar tenen una tradició llarga i persistent en la literatura universal. En el XIX, però, segle materialistaper excel·lència, quan, sota el signe del capitalisme desenfrenat, els diners assumeixen un paper d’impuls primari en les relacions socials i personals, aqest arquetipus literari adquireix un relleu especial i uns matisos ben particulars. L’avarícia ja no és vista com un pecat qualsevol, sinó molt més concretament com una funció aberrant dels processos econòmics imperants en la societatvuitcensista. La novel·la realista vulgaritza per dir-ho així, la imatge literària de l’avar.
L’OLEGUER
L’Oleguer se’ns presenta com un ésser desarrelat del seu medi natural (la carretera i el camp obert que havia recorregut de traginer), aliena pel progrés. El contacte amb la naturalesa desperta en el seu interior vagues enyorances atavístiques, unes reacciones pregones que ell es incapaç deracionalitzar, però que, através de la tonalitat de les descripcions i llur encadenament, el lector interpreta com unes reflexions sobre el sentit absolut de la acció.
TRACTAMENT DEL TEMA I ORGANITZACIÓ DE LA ACCIÓ
Com a tipificació de l’avarícia -en una obra que planteja, en un altre nivell, una de les majors inquietuds, adés manifesta adés latent de la vida i el pensament del segle XIX: elconflicte Natura-Civilització- el caràcter central de l’obra és una creació literària prou compcta i convincent. Però allà on s’afirma encara més la potència imaginativa i l’originalitat d’Oller en el tractament del tema és en la invenció de dos personatges complementaris i llurs relacions amb l’Escanyapobres.
La mania de "fincar-se" del Xirinac, molt pròpia del seu ofici d’advocat, no solamentel duu a la ruïna, amd la compra del castell de Pratbell, sinò que també ocasiona els maldecaps de l’Oleguer amb la masia dr la Coma i, a la llarga, la mort d’aquest a mans de l’Eloi. La Tuies el tiranitza i, com a obsessionada pels diners. s’iguala a l’Oleguer per finalment vèncer-lo.
El gran encert del novelista rau, més que en la invenció de la Tuies en si, en el desdoblament dramàtic del’avarícia, és a dir, en la unió Oleguer-Tuies, on es genera l’extrem més aberrant i exagerat de la "passió" que es va proposar d’estudiar. La progressió de llur relació, producte lògic d’una "atracció d’afinitat molecular, empenta... de necesitats aparellades", forma l’eix estructural de l’acció i alhora el focus de la visió irònica que hi predomina.
REALISME NARRATIU I REALITAT COETÀNIA
L’Escanyapobres no estractava pas d’una obra basada en la còpia d’un episodi concret tret de la realitat, sinó que presenta una mena de síntesi històrica de l’impacte de la industralització en el camp català. Mirant enrera Oller remunta la crisi sòcio-econòmica d’aquest sector fins als seus orígens en els anys 50, però enfocant-la des de la perspectiva del moment actual, des de la Barcelona de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.