Zoofobia

Es defineix com un persistent, anormal i injustificada por als animals.

Aquest terme pot utilitzar-se amb dos sentits. D'una banda, és un terme genèric per expressar la classe defòbia específica on el pacient tem als animals, ja sigui a alguns en particular o bé als animals no humans en general. D'altra banda, la *zoofobia pot referir-se al simple disgust orebuig cap als animals.
Exemples de *zoofobias específiques podrien ser *entomofobias (por als insectes), tals com la *apifobia (por a les abelles), *aracnofobia (por a lesaranyes) o *mirmecofobia (por a les formigues). També existeix la por als rèptils (*herpetofobia), o a les serps en particular (*ofidiofobia). Fins i tot hi ha persones que temen alsanimals domèstics, com el gos (*cainofobia) o el gat (*ailurofobia). Algunes classes de *zoofobia són temors extrems a animals que se sap poden arribar a ser perillosos, com els toros(*taurofobia) o els taurons (*selacofobia). No obstant això, la *zoofobia no ha de ser confosa amb una por raonable als animals perillosos o amenaçadors, com un ós salvatge o una serpverinosa. Però també existeixen fòbies a animals que se saben inofensius, com les gallines (*alektorofobia), els peixos (*ictiofobia) o els talps (*zemifobia).
La *zoofobia, comqualsevol trastorn d'aquest tipus, pot causar diversos símptomes propis de l'ansietat, tals com la taquicàrdia, la sudoració de palmells, sequedat bucal, tremolors, etc. Fins i tot potarribar a desembocar en atacs de pànic, més enllà que el fòbic reconegui que els seus temors no tenen fonament. Pot tractar-se amb teràpies cognitiu-conductuals usant mètodesd'exposició i tècniques de maneig de l'ansietat. En molts casos, la medicació amb *ansiolíticos o antidepressius pot ser d'ajuda, especialment en les instàncies inicials d'una teràpia.