A Partir Dels Anys 60

A partir dels anys 60, la llengua era coneixement (analitzar, memoritzar i aprendre), però més tard, amb la filosofia del llenguatge y les segones llengües, es vadesenvolupar una visió funcionalista i comunicativa de la llengua. Cada acció que fas amb un objectiu és un acte de parla (codificació d’un missatge oral o escrit). És diferent l’ús dela llengua que el coneixement, ja que pots saber molt de la llengua i mai utilitzar-la.
La competència és el sistema de regles lingüístiques dels parlants (morfologia,fonologia, sintaxi..). La competència comunicativa a part de a gramàtica, es per usar el llenguatge amb propietat (registre correcte en segons quins moments). I la competènciapragmàtica s’encarrega d’estudiar altres coneixements i habilitats de la llengua.
Els enfocaments comunicatius son els plantejaments que segueixen la nova visió de la llengua.
Aclasse podem practicar situacions reals per exercicis, amb una avaluació final.
Els textos a classe estan complets
I són autèntics
Parelles o grups
Desenvolupar habilitatslingüístiques. Quines?
Per parlar has d’escoltar
Per escriure has de llegir
A l'oral, escoltem i diem, l'un darrere l'altre, els signes que componen els sons s'emetenordenadament en el temps: no es possible de dir-ne més d'un alhora i, també, la nostra capacitat per comprendre sons produïts al mateix temps és molt limitada, en canvi, podem copsar almateix temps tots els signes La percepció dels textos es global i simultània.

Habilitats receptives i productives. Tenen moltes semblances, ja que un quan llegeix utilitzales estratègies d’interpretació del discurs, i quan comprenem un text ho reconstruïm de nou.
Escoltar és més important que parlar, i aquesta de més que llegir i escriure.