A una hermosa dama de cabell negre

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1199 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 7 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
Amb/ u/na/ pin/ta/ de/ mar/fil/ po/li/a 10 A
sos/ ca/bells/ de/ fi/nís/si/ma at/za/be/ja 10B
a/ qui/ los/ d’or/ més/ fi/ te/nen/ en/ve/ja, 10 A
en/ un/ ter/rat,/ la/ be/lla/ Flo/ra, un/ di/a;10 B

en/tre ells/ la/ pu/ra/ neu/ se/ des/co/bri/a 10 A
del/ coll/ que, amb/ son/ con/tra/ri,/ més/ cam/pe/ja, 10 B
i,/ com/ la/ mà/ com/ lo/ mar/fil/ blan/que/ja, 10 B
pin/ta i/ mà/d’u/na/ pe/ça/ pa/rei/xi/a 10 A

Jo,/ de/ lluny,/ tan/ a/tò/nit/ con/tem/pla/va 10 C
lo/ dolç/com/bat,/ que, amb/ ex/tre/ma/da/ grà/ci/a, 10 D
a/ques/tos/ dos/ con/tra/ris/ man/te/ni/en, 10E

Que el/ cor,/ e/na/mo/rat,/ se/ m’al/te/ra/va 10 C
i,/ te/me/rós/ d’al/gu/na/ gran/ des/grà/ci/a, 10 D
de/ pren/dre’ls/ tre/gües/ ga/nes/ me/ ve/ni/en. 10 EFrancesc Vicent Garcia

ANÀLISI DEL POEMA
El mossèn Vicent Francesc Garcia, més conegut com el rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa entre el 1579 i el 1582, i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. És un escriptor del barroc.
Al 1605 va ser nomenat capellà a Vic. Va escriure prosa, teatre i poesia.
El seu estil va ser imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen que esconeix amb el nom de vallfogonisme.
D’altra banda va ser criticat per alguns autors de l'època i va ser acusat de castellanitzar la literatura catalana i de propiciar el període de la decadència literària. Per aquest motiu es presentava als certàmens literaris amb pseudònims per ocultar la seva identitat. A més a més va fundar una escola literària que va durar fins el segle XIX.
Francesc VicentGarcia va ser famós pel seu humorisme, ja que utilitzava molt la burla i li agradava escriure sobre temes picants o escatològics.
Utilitza dos tipus de contingut descriptiu: la bellesa (colors clars, flors, alegria...) i la lletjor (color negre, mort, tristesa...)
La seva obra més important va ser El Sermó (1622).
El poema és un sonet del barroc del segle XVII en versió actualitzada .Està formatper quatre estrofes, dos quartets ( estrofa de 4 versos) i dos tercets (estrofa de 3 versos), formant un sonet. En total el poema està format per 14 versos decasíl·labs.
Té una rima consonant femenina ( la paraula que rima sempre és plana o esdrúixola).
La desena síl·laba del poema sempre és tònica.
El tema del poema és l’elogi i la bellesa d’una dama, i el poeta ho contrasta amb un elementblanc amb un altre de negre, els seus cabells negres amb la blancor de la seva pell, la seva mà, la pinta...
El pretext literari és l’autor i ho fa descrivint una noia que es pentina en un terrat.
Pel que fa a les figures retòriques podem destacar;
· Hipèrbaton: consisteix en canviar l’ordre gramatical dels elements d’una oració. Hi és present en gairebé tot el poema. Per exemple el podemlocalitzar en el vers 12, en lloc de dir Que el cor, enamorat, se m’alterava, nosaltres diríem se m’alterava el cor, enamorat.
·Epítet: el trobem al vers 5, quan esmenta pura neu.
· Hipèrbole: la trobem al vers 13. Temerós d’una gran desgràcia. El poeta utilitza un llenguatge bèl·lic per parlar d’un pentinat, està fent una exageració.
· Comparació: localitzable en el vers 7, la mà com lo marfilblanqueja.
· Personificació: la podem observar en el vers 2 i 3. Sos cabells de finíssima atzabeja, a qui els d’or més fi tenen enveja. Els cabells d’or no poden tenir enveja.
· Oxímoron: vers 10. Lo dolç combat. Un combat no acostuma a ser precisament dolç.
En aquest poema, el poeta ens parla sobre una dona que s’està pentinant els cabells en un terrat, amb una pinta de marfil. Mentre la...
tracking img