A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil. francesc vicent garcía

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1145 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 10 de diciembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL. Francesc Vicent García

CONTEXTUALITZACIÓ (DE L’AUTOR I L’OBRA)
(AUTOR
Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

Francesc Vicent Garcia és coonegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa 1578 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623) va ser un poeta i eclesiàstic català.
• Ésel màxim representant del barroc català i és conegut especialment per la seva poesia satírica, còmica i obscena.
• Va conrear diversos gèneres i formes poètiques.
• Va destacar pel seu enginy retòric i lingüístic.

(ÈPOCA (s. XVII)
Barroc:
El segle XVII és el segle del Barroc i, en especial, del barroc castellà.
L'estètica barroca expressa la profunda crisi de valors a Europa: elpessimisme, el desengany i la necessitat d'evasió de la realitat es tradueixen en una gran varietat de formes i de temes.
La literatura, la pintura, l'arquitectura, l'escultura i, en general, totes les arts queden impregnades d'un estil artificiós que tendeix a l'exageració dels ideals estètics del Renaixement.
Temes:
- la variabilitat de la fortuna (l'atzar)
- el pas de temps (la fugacitatde la vida)
- la mort
- la vanitat de la vida
- la contemplació de la bellesa com a evasió de la realitat
- la recreació dels aspectes més desagradables de la realitat

L'artista barroc es mou en una pura dualitat: vida/mort, esperit/carn, eternitat/fugacitat, bellesa/lletjor.
Els temes afavoreixen una estètica rica en recursos com el contrast, l'antítesi o la paradoxa. És a dir, totsaquells recursos que mostren la dualitat i l'oposició.

TEMA
L’autor ens parla d’una dama molt formosa de la que està bojament enamorat. L’autor l’observa des de lluny amb el desig de que ella també l’estimi. La dama Flora té els cabells negres com l’atzabeja (mineral negre i lluent, molt compacte), i s’està pentinant sensualment amb una pinta blanca de marfil, que contrasta amb el color fosc delseu cabell.
És un tema recorrent en la lírica barroca. I s'hi detecta una certa originalitat en el tractament: la dona no és una bellesa rossa ni l'envolta la bellesa natural ( locus amoenus).
ESTRUCTURA
El poema el trobem dividit en 2 quartets i 2 tercets.
Primer quartet – Situació de la dama i primera descripció - l’autor explica com és la pinta amb la que es pentina, com són els cabells dela noia, diu que està en un terrat i també ens diu el nom de la dona.
Segon quartet – Descripció física – L’autor, a la vegada que contrasta els colors blanc i negre, ens està descrivint com són els cabells i la pell de la dona.
Primer tercet – Com l’autor l’observa – S’explica com l’autor observa el combat (dels contrastos) des de la distància.
Segon tercet – Com n’està d’enamorat l’autor –Parla dels sentiments del poeta: l’amor que sent i la por que té a que acabi el combat de contrastos i la perdi.
El poema tracta sobre un home que està enamorat d’una dama que ell veu des de lluny en un terrat pentinant-se. A través d’això, l’autor comença a descriure com era aquella bella dama a les dues primeres estrofes. Seguidament, als dos tercets següents, ja comença a parlar d’ell mateix,explicant-nos que des de lluny ell la contempla i que està enamorat d’ella.
A la conclusió del poema és on ens revela que està enamorat de la bella dama que al començament del poema ens descrivia.

MÈTRICA

• Els dos primers paràgrafs del poema tenen quatre versos, i els dos següents en tenen tres, per tant estem davant d’un sonet. Tots els versos són decasíl·labs sense cesura, però amb unarima variant.
• La rima dels dos primers paràgrafs és “A, B, B, A” i “A, B, B, A”, és a dir una combinació de rima creuada i rimen tant vocals com consonants (rima consonant). // Després, els dos darrers versos tenen una combinació de rima encadenada amb tres acabaments diferents: “C, D, E” i “C, D, E”, i també rimen tant les consonants com les vocals (rima consonant).

RECURSOS LITERARIS...
tracking img