A. Von Humboldt

Biografia |
Alexander von Humboldt
|
Europa del segle XX |



RESUM
Alexander von Humboldt va néixer el 1769 a Prússia, on la ciència era considerada una ocupació indigna per una persona de la seva posició social. El 1799, desprès d’una curta però brillant carrera com a funcionari de mines, Humboldt va anar a explorar el poc conegut món de Sud-Amèrica. La formidable acumulació dedades que va recollir durant els anys que va durar l’expedició van esdevenir els fonaments de la geografia física, i les seves investigacions com a naturista van establir el concepte de fitogeografia. Al 1804, de retorn a casa, va visitar els Estats Units d’Amèrica i es va convertir en amic i conseller de l’aleshores president Thomas Jefferson. Allà on anés impressionava amb els seus coneixements,la seva simpatia i la seva generositat. Va tornar a Europa per a dedicar quasi bé trenta anys de la seva vida i una gran fortuna a la publicació de les seves obres sobre Sud-Amèrica. Als seus setanta anys iniciava una nova expedició a Siberia. Radical durant tota la seva vida, compassiu amb la classe pobre, va criticar durament la Rússia de Nicolau I, i més tard es convertiria en un ídol de larevolució de 1848. En els darrers anys de la seva vida, Humboldt que vivia a la cort de l’imperi prussià, va lluitar per a completar la seva obra mestra, “Cosmos”, on donava la seva visió de la natura i el món. Científic, explorador, diplomàtic, Humboldt va ser un veritable home universal. El seu nom va romandre en territoris dels cinc continents, més de mil llocs porten el seu nom, fins i tot uncràter de la Lluna. Era un home emocional, treballador, amable, i durant els últims anys, patèticament pobre.

FAMÍLIA, INFÀNCIA I JOVENTUT
El seu nom complert era Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt. Va néixer a Berlin el 14 de setembre de 1769, durant el mandat de Frederic el Gran. El seu pare va ser un militar reconegut durant la guerra dels set anys, i posteriorment va estaral servei del rei confiant-li la seva guàrdia i custodia. Es va casar amb Elisabeth, una hereva de la fortuna d’un matrimoni anterior. D’aquesta unió en van néixer Wilhelm al 1767, i Alexander al 1769. Vivien a la casa familiar Schloss Tegel, a les afores de Berlin en mig d’una zona boscosa, i és allà on van rebre l’educació i formació a través d’un tutor personal.
Des de ben petit Alexander java demostrar un gran interès per la història natural. Flors, insectes, pedres, entre altres, eren les seves joguines preferides, fins i tot la seva família l’anomenava amorosament “el petit apotecari”. Va trobar en aquesta afició un refugi davant de les restriccions que imposava la seva aristòcrata família, i als llibres que llegia en les seves hores lliures va descobrir una evasió encara mésefectiva: el fantàstic món dels viatges i aventures per llunyanes i desconegudes terres. Els llibres que Alexander va llegir sobre aquestes aventures li van generar tal fascinació que va esdevenir un dels seus desitjos, viatjar i explorar els tròpics.
Alexander, que a diferència del seu germà no destacava en cap disciplina, era el problema de la família. Ell volia fer la carrera militar, però vanescollir per a ell una carrera menys ambiciosa dins de la burocràcia prussiana. Mai va rebre una educació científica ni va mostrar cap interès per aquesta. En aquella època a Prússia, la ciència no formava part dels estudis escolars, no era part del l’ambient cultural, no tenia prestigi ni estímuls. Alexander va tenir la sort de conèixer a Marcus Herz, un metge jueu deixeble de Kant que organitzavaxerrades sobre física i filosofia i les il·lustrava amb experiment científics detallats. A partir d’aquests, Humboldt va orientar les seves preferències cap a la carrera científica.
Al 1787 els dos germans van iniciar la seva educació universitària a Frankfurt del Oder, Alexandre va començar a estudiar economia política com a preparació per l’ingrés al Servei Civil de Prússia. Després de sis...