L’aneguet lleig políticament correcte
Páginas: 3 (709 palabras)
Publicado: 3 de enero de 2011
L’ANEGUET LLEIG políticament correcte
Com cada estiu, la Senyora Ànega li va donar per covar, i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, atenció, no degut aun desig carnal per part de les amigues cap als ànecs resen nascuts, sinó per veure com de bonics eren els fillets de la seva amiga, que sempre eren els més macos de tots.
Va arribar el dia en quèels aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc, no perquè fossin maldestres, sinó perquè no tenien la força física requerida per obrir l’ou amb rapidesa, i tots es van congregar davant del niuper veure'ls per primera vegada.
Un a un van anar sortint fins sis preciosos aneguets, cada un acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven quevan tardar una mica a adonar-se que un ou, el més gran dels set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció a l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets nounats, esperantveure algun signe de moviment.
Al poc temps, el ou va començar a trencar-se i de ell va sortir-ne un ànec somrient, més gran que els seus germans, però ¡oh, sorpresa!, molt més lleig i desmanegat que elsaltres sis...
La Senyora Ànega moria de vergonya per haver tingut un ànec tan lleig i el va apartar d’ ella mentre prestava atenció als altres sis. El ànec es va quedar trist perquè va començar adonar-se conta de que allà no l’estimaven…
Van passar els dies i els seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, creixia molt ràpid i era prim i desmanegat, a demès era bastant maldestreel pobre.. Els seus germans l’hi jugaven males passades i es reien d’ ell constantment dient-l’hi lleig i maldestre.
L’ ànec va decidir que havia de buscar un nou lloc on poder trobar amics deveritat l’estimessin tot i el seu aspecte fos desastrós i un matí, molt d’hora, abans de que s’aixequés el granger, va fugir per un forat de la tanca. Així va arribar a una altra granja, on un àvia el...
Com cada estiu, la Senyora Ànega li va donar per covar, i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, atenció, no degut aun desig carnal per part de les amigues cap als ànecs resen nascuts, sinó per veure com de bonics eren els fillets de la seva amiga, que sempre eren els més macos de tots.
Va arribar el dia en quèels aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc, no perquè fossin maldestres, sinó perquè no tenien la força física requerida per obrir l’ou amb rapidesa, i tots es van congregar davant del niuper veure'ls per primera vegada.
Un a un van anar sortint fins sis preciosos aneguets, cada un acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven quevan tardar una mica a adonar-se que un ou, el més gran dels set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció a l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets nounats, esperantveure algun signe de moviment.
Al poc temps, el ou va començar a trencar-se i de ell va sortir-ne un ànec somrient, més gran que els seus germans, però ¡oh, sorpresa!, molt més lleig i desmanegat que elsaltres sis...
La Senyora Ànega moria de vergonya per haver tingut un ànec tan lleig i el va apartar d’ ella mentre prestava atenció als altres sis. El ànec es va quedar trist perquè va començar adonar-se conta de que allà no l’estimaven…
Van passar els dies i els seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, creixia molt ràpid i era prim i desmanegat, a demès era bastant maldestreel pobre.. Els seus germans l’hi jugaven males passades i es reien d’ ell constantment dient-l’hi lleig i maldestre.
L’ ànec va decidir que havia de buscar un nou lloc on poder trobar amics deveritat l’estimessin tot i el seu aspecte fos desastrós i un matí, molt d’hora, abans de que s’aixequés el granger, va fugir per un forat de la tanca. Així va arribar a una altra granja, on un àvia el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.