L’edat mitjana. explicada als joves (le goff)

L’edat mitjana. Explicada als joves...i als no tan joves...

Jacques Le Goff

Com el seu títol indica, L’edat mitjana explicada als joves… i als no tan joves és essencialment una obra juvenil, especialment si tenim en compte que el títol original[1] no inclou l’expressió - i als no tan joves – L’obra és clarament una obra divulgativa, no aporta res nou que no hagués tractat en obresanteriors, però ho posa a l’abast del públic juvenil.
Jacques le Goff és un dels principals medievalistes francesos i un dels principals representants de de la Nouvelle Histoire, de la tercera generación de l’Escola dels Annals. I com a tal ha tractat el tema des de múltiples punts de vista. A la seva bibliografia compta, entre altres obres més especialitzades, amb varies obres de divulgacióper a joves, com la present obra o la d’Europa contada a los jóvenes, de 1999.
En aquesta obra, com el seu títol especifica, pretén explicar l’edat mitjana a un públic juvenil. Per fer-ho el més permeable possible, le Goff ens presenta l’obra en forma de diàleg entre un grup de joves i ell, que es dedica a respondre les seves preguntes. Però no es tracta d’una transcripció d’una situacióreal, ja que al marge de la seva aparença de conversa espontània, està perfectament estructurada, fins al punt que sense trencar la conversa és capaç de dividir-la en 8 capítols temàtics i fins i tot apartats. Tot i que el diàleg sigui l’estil principal, hi ha que dir que aquesta conversa no està suspesa a l’aire. L’autor ens l’emmarca amb un capítol introductori i un de conclusió, en els que ensexposa els motius i conclusions del llibre.
Le Goff vol explicar l’edat mitjana per dos motius: perquè és necessari comprendre el passat per entendre el present; i perquè ha inspirat novel·les i pel·lícules que han fascinat al públic. Motius que son ben comprensibles tenint en compte l’autor. El primer encaixa perfectament amb la seva defensa de la historia de les mentalitats. I el segond’ells potser té cert caràcter personal, ja que a En busca de la Edad media confessa que ell es feu medievalista per la fascinació que Ivanhoe li produí de jove.
Per explicar-la, ens diu, caldrà respondre a dues qüestions bàsiques: la durada i la significació, ja que recordem: una de les raons per conèixer el passat és conèixer el present. Per tan, el que és essencial és saber el que significaper nosaltres.
A la pregunta de la durada li dedica poc espai. Diu que es considera que comença al 476 d.C. amb l’expulsió de Roma i reemplaçament del darrer emperador romà. Però matisa que és sols una data símbol d’altres canvis, entre ells les invasions de “bàrbars” (concepte que no aclareix), les quals al marge del seu nom foren principalment pacífiques, i la fi del paganisme, que dónalloc al cristianisme d’estat, religió que molts “bàrbars” adoptaren.
En quan al final, ens diu que tradicionalment s’ha considerat que acabava al s. XVI amb el Renaixement italià, tot i que alguns historiadors com ell defensen que dura fins al s. XVIII, perquè fou en aquest moment en que es produí el gran canvi social, propiciat per tres causes: el gran desenvolupament científic, l’inici dela revolució industrial a partir d’aquests progressos i les revolucions polítiques, que acabaren amb l’Antic règim i el sistema feudal.
Però és a la pregunta de la significació a la que dedica major espai, concretament la resta del llibre. Le Goff ens explica que el concepte “Edat mitjana” nasqué amb un caràcter pejoratiu, ja que aparegué al Renaixement, moment en que els intel·lectualsenyoraven la cultura de l’antiguitat i consideraven l’època entre ells i Roma una època de declivi cultural. I perquè al s. XVIII, moment d’alt laïcisme, és considera l’edat mitjana com una època en que la religió havia confós la raó dels homes.
Però, com ens explica, no mantenim sols aquesta visió negativa de l’època, ja que els romàntics ens deixaren la imatge idealitzada en els seus escrits,...