L’argument i l’acció dramàtica de lucrècia de ramis i ramis a partir de l’esquema de forces

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 17 (4163 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 8 de enero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
L’argument i l’acció dramàtica de Lucrècia de Ramis i Ramis a partir de l’esquema de forces

Per tal d’analitzar més exhaustivament el discurs dramàtic de l’obra en qüestió, s’ha optat per seguir la mateixa metodologia de treball emprada a classe en base al ‘famós’ esquema de forces que ajuden a clarificar, en major o menor mesura, la temàtica, la funció o funcions dramàtiques/accionadoresd’un personatge, l’activitat o passivitat d’aquest envers un bé desitjat, estratègies dramàtiques, etc.

Fd Quan Tarquino comprova la virtut de Lucrècia i decebut de la seva esposa li neix una forta passió per Lucrècia (Principi Acte II)
AC sotmetre (a Lucrècia la voluntat de Tarquino) D Violació Lucrècia suïcidi llibertat Roma (República)
OC Honor Lucrècia
F2 Tarquino (Passió)
F1Lucrècia (Raó)

L'acció comença en l’escomesa d’Ardea, on lluiten Col.latinus (espòs de Lucrècia) i Sext Tarquino (fill de Tarquino el Superb, rei de Roma) amb les tropes romanes contra els assetjats. Un vespre, Tarquino i Col.latí parlen de la virtut de les seves respectives dones, exaltant Col.latí l’honestedat de la seva muller .Tarquino, un tant gelós i escèptic del ‘rar’ comportament de Lucrèciali proposa una aposta a Col.latí amb la qual cosa decideixen comprovar-ho in situ fent una visita inesperada a casa. Tarquino (Força2) queda eclipsat per la bellesa i decència de Lucrècia (Força1) de tal manera que comença a sentir una forta passió que el turmenta (Factor desencadenant) i que el posa en marxa per aconseguir Lucrècia. La constància en les negatives de la romana davant les insistents(Acció dramàtica) proposicions indecents de Tarquino, fan de Tarquino el vexador de la preuada virtut de Lucrècia (Objecte Conflicte) –i amb això, de la seva essència- que fa de Lucrècia una dona profundament desgraciada -ella, que durant tota l’obra dedica gran part dels seus parlaments a fer apologia de la fidelitat conjugal- que decideix acabar amb la seva vida. Les motivacions i comportamentdel tirà encenen en Col.latí i sobretot en el seu parent, Brutus, unes ganes de venjança i justícia que suposaran l’enderrocament de la Monarquia tirànica dels Tarquinis amb el conseqüent establiment de la República que significarà l’assoliment de la llibertat romana. Ens trobem doncs, que un fet individual –el de Lucrècia- s’acaba convertint en un fet col·lectiu que afectarà al futur polític isocial de Roma- (Desenllaç) .
Podem dir, doncs,que ens trobem amb una tragèdia que temàticament tracta l’honor marital que alhora, serveix per defensar la llibertat enfront els despòtics comportaments autocràtics, que vaticinarien La Marquesa d’O de Von Kleist l’any 181013; amb això, no aniríem mal encaminats en dir que Ramis a Lucrècia presenta un cert compromís amb el seu temps ja que s’associaals postulats il·lustrats del segle XVIII ( compliria perfectament l’objectiu del dulce et utile (agradable i útil); és adir, d’entretenir i ensenyar alhora, característiques que tota obra literària hauria de tenir i així instruir la societat sota els valors de llibertat, civisme, moralitat i virtut); i a l’àgil ebullició social del moment que afavoreix un amor frenètic a la llibertat que s’oposaa l’opressió d’una aristocràcia obsoleta (no hem d’oblidar que en aquests moments s’està cuinant el que serà la mare de les revolucions liberals, la Revolució Francesa).

Primer acte
A la primera escena, Tarquino, Col·latinus , Brutus i Mnalius són arribats a Col. Làcia –l’únic referent espacial que ens ofereix Ramis: ‘l’escena és en un vestíbulo de Col.làcia, casa de camp de Col.latinus , omolt distant de Roma’, - després d’haver passat molt de temps en el setge. Col·latinus ensalça el tornar a Col. làcia, doncs és un entorn tranquil, amable que es contraposa en certa manera a la mundanal i caòtica ciutat, com si d’un locus amoenus renaixentista es tractés, no té molt a veure amb el paradigma bucòlic vist a La Celestina o La Moschetta, doncs, aquí, la Naturalesa no afecta del...
tracking img