L' art gòtc

Art gòtic
L'art gòtic és l'estil predominant a la Baixa Edat Mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de França, a París es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformenItàlia.

[pic]

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic francès.

Actualment com gòtic entenem un ampli període artístic, que segons els països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, però que de forma general podem establir des de mitjans del segle XII fins a començaments del XVI. Oferint en el seu ampli desenvolupament diferènciesprofundes de país a país. A nivell arquitectònic, l'estil gòtic va néixer entorn de 1140 a França, essent l'Abadia reial de Sant Dennis, edificada per l'abat Suger, conseller de Lluís VII de França, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilització d'un dels seus elements, l'arc apuntat,al que sol anomenar-se ogival; però la utilització d'un element no pot definir un estil de forma global, es tracta d'un problema més ampli, d'una nova etapa històrica, una nova concepció de l'art i amb ell del món. Un element estructural, per important que sigui, no pot resumir un concepte global sobre la vida. Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definició d'un espai que volacostar als fidels, d'una manera vivencial i gairebé palpable, els valors religiosos i simbòlics de l'època. La catedral es va a omplir de llum, i és la llum el que conforma el nou espai gòtic. Serà una llum física, no figurada en pintures i mosaics, llum general i difusa, no concentrada en punts i dirigida com si de focus es tractés, alhora que és una llum transfigurada i acolorida mitjançant el jocdels vitralls, que transforma l'espai en irreal i simbòlic. La llum està entesa com la sublimació de la divinitat. La simbologia domina als artistes de l'època, l'escola de Chartres considera la llum l'element més noble dels fenòmens naturals, l'element menys material, l'aproximació més propera a la forma pura. L'arquitecte gòtic organitza una estructura que li permet, mitjançant una sàviautilització de la tècnica, emprar la llum, llum transfigurada, que desmaterialitza els elements de l'edifici, aconseguint clares sensacions d'elevació i ingravidesa. Les esglésies estaven plenes de finestres i vitralls de colors.

El moviment gòtic en les arts visuals
• En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, la volta de creueria, els arcbotants, els florons, els vitralls, rosasses i lapropensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb Déu dels artistes.

[pic]
Volta de creueria gòtica

• En pintura, destaca el major realisme del retrat, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats.

• En escultura, es comença a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts deles figures. Els temes generals són sobretot religiosos, tret propi d'una època encara molt marcada pel teocentrisme.
[pic]

Representació gòtica de l’Adoració dels reis mags a Estrasburg

L’art gòtic pròpiament dit coincideix en el temps amb la plenitud i la crisi de l’Edat Mitjana. Se sol dir que davant l’art romànic que reflexa una societat rural de guerrers i camperols, el gòticcoincideix amb el màxim desenvolupament de la cultura urbana on apareix la burgesia, les universitats i l’aparició de les ordres religioses (monàstiques com el Cister i mendicants com franciscans i dominics), així com l’accentuació dels conflictes i la dissidència (revoltes populars, heretgies, desenvolupament i crisi de l’escolàstica, Cisma d’Occident) i finalment els terribles espectacles de la...