L'empirisme i les ciències socials. locke i hume

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 17 (4128 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
L’empirisme i les ciències socials. Locke i Hume.

Característiques generals de l’empirisme
El mot empirisme prové de la paraula grega empereiria, que significa experiència o, més exactament, coneixement que s’obté amb l’experiència i, per tant, empirisme és el nom que es dona a tota doctrina filosòfica que fonamenta el coneixement en l’experiència.
L’abast del terme és molt ample, degut ala seva pròpia ambigüitat, ens pot portar a considerar com a empiristes corrents filosòfics tan diferents com, per exemple, l’aristotelisme, l’epicureisme o el nominalisme, ja que tots ells fonamenten el coneixement en algun tipus d’experiència; però, evidentment, no en el mateix tipus d’experiència.
Per tal de limitar l’abast del terme, s’ha tendit a considerar empiristes només els autors moderns( segle XVIII ) que fonamenten el coneixement en l’experiència dels sentits i, en especial, els autors de l’empirisme anglès: Hobbes, Locke, Berkeley i Hume.
Les característiques que podem atribuir, d’una forma general, a tots els empiristes anglesos són:
• Els continguts mentals són adquirits. Consideren el coneixement com un receptacle, inicialment buit, que es va omplint amb les dades delmón exterior, que els sentits trameten mitjançant la percepció.
• L’experiència sensible és l’única font del coneixement. Aquestes dades o experiències sensibles constitueixen tot el que és objecte de coneixement i són anomenades idees per Locke i Berkeley, i sensacions per Hume, i la seva característica fonamental és que són elementals ( colors, sons, formes...).
• El coneixement no transcendeixels límits de l’experiència: l’evidència sensible és l’únic criteri de veritat. Per tal que el coneixement no quedi limitat a un grup de dades sonores, cromàtiques..., inconnexes, és necessari que aquestes sensacions o idees tinguin la possibilitat d’acumular-se i combinar-se les unes amb les altres. Sense aquestes possibilitats no es podrien realitzar operacions com pensar o recordar i,paral•lelament, no hi podria haver nocions d’idees complexes, objectes compostos de varies sensacions o idees elementals que, lògicament, han d’ésser confirmades per l’experiència.
• Els conceptes universals no tenen valor objectiu. Per als empiristes, l’abstracció serveix per a formar les idees complexes o conceptes universals, encara que no els accepten com a coses pròpiament reals, per la qual cosa notenen valor objectiu.

El pensament de Locke (1632-1704) té un doble vessant: és empirista en teoria del coneixement (Assaig sobre l’enteniment humà, 1690) i és liberal en política (Assaig sobre el govern civil, 1690), aquesta obra es pot considerar el manifest del liberalisme modern. Publicà, també, diferents Cartes sobre la tolerància i Alguns pensaments concernents a l’educació.
A l’Assaigsobre l’enteniment humà, pretén analitzar quin és l’origen i quins són els límits de l’intel•lecte humà; es tracta bàsicament d’una investigació epistemològica. La filosofia de Locke s’alinea en una tradició empirista que comença ja a l’edat mitjana, sobretot amb la figura d’Ockham; al mateix temps, accepta algunes tesis de la filosofia racionalista de Descartes, com ara que les idees són el contingutinmediat del coneixement, en el sentit que no podem conèixer directament la realitat sinó únicament les idees que reflecteixen aquesta realitat. Una qüestió que es planteja immediatament és la de l’origen de les idees. Per Locke, al moment de néixer el nostre enteniment és com una pàgina en blanc sense cap caràcter imprès. Aquest és seu el desacord fonamental amb els racionalistes: la negació deles idees innates.
Locke es pregunta per quina raó s’ha afirmat que hi ha idees innates i constata que l’existència d’aquestes idees s’atribueix generalment al consens de tota la humanitat. Ara bé, el consens universal dels humans en certs principis es pot explicar per causes diferents de l’innatisme de les idees, i, a més, és dubtós que existeixi realment aquesta coincidència universal....
tracking img