L'Illa Del Carrer Dels Ocells

L'illa del carrer dels ocells
Capítol 1: El secret del pare
És la Segona Guerra Mundial, i hi ha un noi (l'Àlex) que viu amb el seu pare, ja que la seva mare se l’havien portat els alemanys. El pare de l’Àlex té un secret, sempre porta una pistola. Li ensenya a utilitzar-la i diu que li serà útil. Tots dos vivien en uns habitatges de la fàbrica on treballava el pare, on feien cordes perl'exèrcit alemany.
Quan el pare se n'anava a treballar a la fàbrica, l'Àlex s'amagava al sostremort (sinó es quedava al búnquer que havien construït). Allà el Barukh, que era l'encarregat de la fàbrica, li ensenyava a fer nusos amb cordes i li parlava de tot (semblava molt savi).
El Barukh i el pare de l’Àlex, com jueus, tenien en ment voler matar alemanys, però temien la venjança ja que matarien amoltes dones i nens innocents, i això els frenava.
Hi havia rumors que es portaven als jueus a camps d'extermini, i el Barukh assegurava que era cert. El pare de l’Àlex deia que calia esborrar a Hitler de tots els llibres d'història, però Barukh no estava d'acord perquè "tot això ha de ser recordat perquè ningú torni a triar com a cap d'estat a un boig, i que en situacions especials fins els nensdeure saber agafar una arma ".
L’Àlex es lamentava de no haver estat quan van agafar a la seva mare perquè no ho hagués permès encara que li hagués costat la vida.

Capítol 2: En Floquet. L'Exemle de l'arbre
L’Àlex tenia un ratolí blanc, el Floquet, l'únic que quedava dels que tenia al gueto. El Barukh tenia odi i por als ratolins, l’Àlex s'estranyava perquè no tenia por als alemanys i si a unanimal tan petit, i llavors el deixava a casa.
Quan l’Àlex es quedava sol esperant al seu pare, llegia llibres que ell li portava, i quan es cansava de llegir jugava amb Floquet, fins i tot parlava amb ell. A l'amagatall tenia menjar i aigua per a molts dies. Tenia prohibit sortir de l'amagatall fins que el pare arribés i li fes un senyal.
Quan el pare tornava de la feina descansava i l’Àlex lifeia el sopar. Un dia van convidar a sopar en Barukh, ja que deia que els millors cuiners són homes.
L’Àlex i el seu pare parlaven moltes vegades, alguna vegada fins i tot es van barallar per un tema que no va entendre. Els pares de l'Àlex (quan encara estaven junts) també discutien, de vegades de debò i altres de broma. El pare del Àlex pensava que tots els éssers humans eren iguals senseimportar com fos la seva raça, en canvi la mare deia que "Si talles les arrels d'un arbre, es mor, les persones no es moren quan se'ls tallen els arrels, però no poden seguir sent ells mateixos, creixen tristes i malaguanyades”. L’Àlex pensava que la seva mare tenia raó.

Capítol 3: Ens agafen. El vell Barukh té un pla
Quan ningú s'ho esperaba, i sense avisar, un munt de soldats alemanys, policiespolonesos i jueus es va posar per totes portes del magatzem.
El pare, el Barukh i l’Àlex es van amagar, però finalment els van trovar. Els soldats van agafar un munt de nois i noies, al Barukh, al pare i a l’Àlex.
En Barukh i el noi es van separar del pare, pero el vell tenia un plà. Quan pasessin per la casa enrunada del seu carrer, l'Àlex es ficaria en el petit forat que conduia alssoterranis, i s’amagaria. Més tard el seu pare el passaria a buscar-lo.
L'Àlex es va ficar pel forat, però un policia el va perseguir, sort que en Barukh li va fer la traveta, i el forat era petit així que no es podría ficar el policia. L’Àlex es va quedar amagat fins que es van anar els policies. Va obrir la motxilla que li havia donat el Barukh abans de marxar. Tenia una llanterna, menjar, aigua i lapistola del pare.
L’Àlex s’havia adormit i quan va despertar estava tot fosc. S'havia fet de nit.


Capítol 4: La casa enrunrada
La casa del carrer dels Ocells, 78 havia estat enfonsada per una bomba, però tots els nens anàven a jugar malgrat que als pares no els hi agradava. Estava al costat del mur que separava el gueto jueu del barri cristià.
Un mur alt i amb vidres trencats del...